dilluns, 6 de desembre del 2010

COSES IMMUTABLES

Avui estic escoltant una recopilació de temes dels anys 80 entre la que he trobat aquesta cançó. Coses de fer-se vell, coses s'haver-se de conscienciar de que els anys passen. Per sort, hi ha coses immutables en el temps i en l'espai.
Com cada any, demà toca sopar i demà passat -de matinada, encara cec com una rata- carrera en calça curta. Són d'aquelles coses que passen cada any, plogui, nevi o faci vent. És una d'aquelles coses que -sí o sí- ningú es planteja si han de passar o no, simplement passen. No cal dir que cada vegada em costa més posar-me els pantalons d'esport i desafiar el fred amb l'ajuda inestimable i solitària d'una barreja. Són moments en els que desitjaries haver trobat una bona excusa per tal d'haver-te absentat del sopar del dia anterior i no haver de pagar el tribut de congelar-te en vida.
Recordo com va començar aquesta bajanada -per motius molt lloables i honorables- i com ha anat degenerant en una cursa preparatòria -espaviladora- per aguantar tot una sèrie de rituals inexcusables i que requereixen una mínima formalitat per part dels assistents. No participar en aquesta cursa representaria un cec -estat d'alienació producte de les quantitats ingents d'alcohol ingerides- non stop durant dos dies.
Aquests darrers anys, la cosa s'ha complicat una mica i, malgrat tots sabem el punt final de la cursa, hem d'anar orientant-nos i buscant punts concrets en els que hi ha coses concretes que hem de recollir -tot això, a les 6 de la matinada d'un dia festiu- i aportar al final. Qui tarda menys i porta més objectes, guanya. El què? Doncs la satisfacció d'haver-ho aconseguit, simplement això. La satisfacció d'haver passat una estona amb una gent a la que aprecies i a la que sempre em sentiré vinculat. La satisfacció d'haver fet el paperina una estona i d'haver rigut sincerament, sense cap tipus de compromís ni pensant en el què diran ni en el què pensaran. Només això, us sembla poc?
Ja deia Jean Paul Sartre que la felicitat no és fer allò que volem. La felicitat és voler allò que fem!!!

5 comentaris:

  1. Un xicot espavilat el tal Jean Paul Sartre!

    ResponElimina
  2. Una mica més d'il·luminació i/o paternalisme i ja tenim un blog d'autoajuda.

    Bona entrada, sí senyor.

    ResponElimina
  3. Hola senyora i senyor,
    Sí, el Jean Paul era un "xicot" espavilat, sens dubte.
    Autoajuda? No, no era aquesta la intenció. Només és la constatació d'un fet que vist des de fora pot semblar decrèpit i lamentable, però que la banda d'il·luminats que ens posem a córrer a les 6 de la matinada esperem cada any per retrobar-nos i fer-nos un fart de riure. Només aixo. Bé... Ben mirat sí que és una mica d'autoajuda.
    Un pató i una abraçada!

    ResponElimina
  4. Vist des de fora no sembla ni decrèpit ni lamentable Exo.

    ResponElimina
  5. Hola Filadora,
    Bé, una mica estrany sí que -ho reconec- ho és...
    Un pató!

    ResponElimina