dilluns, 13 de desembre del 2010

FER TEMPS I CAMÍ

Darrerament, només faig temps. Espero que s'aixequi la boira i que alguna glopada d'aire fresc renovi aquesta broma humida i espesa de la que no s'en veu el límit. Això em -ens- permetrà veure què hi ha a la fondalada d'aquest paisatge que recordo tènuement. 
Ja no recordo la puresa de la virtut -entesa com honradesa, fidelitat, honorabilitat, etc.- i se'm fa difícil destriar allò que és autèntic del que alguns volen fer passar per genuí. No, no puc esperar que qui no ha conegut la puresa de la virtut la sàpiga apreciar. 
Miro enrere i observo el camí tortuós i esquerp que es dibuixa als pendents de les muntanyes. Un mal pas i ets mort -em digué, fa anys, aquell que coneixia el camí. Temps, només temps. Ara espero, pacientment -resignadament-  en un racó del camí que m'avancin aquells que tenen pressa. Ja descobriran que -mentre no aixequi la boira- no és bona idea ser els primers en fer el camí. Prudència, ara és temps de prudència. La boira ens impedeix veure què està passant a la vall i hem de saber esbrinar quina serà la visió del conjunt que ens oferirà quan desaparegui.
Mai m'ha agradat atendre "peticions vicioses", falsament piadoses i basades en la debilitat de caràcter. Mai m'ha agradat trair el meu concepte de la vida, de com ha de ser viscuda i de quins preceptes morals i ètics l'han d'inspirar. No demano a ningú que comparteixi aquesta manera de veure la vida -per sort, no em cal- i només pretenc ser conseqüent amb mi mateix. Potser no és la millor manera però és la meva manera.
Cada vegada em miro amb més distància tot plegat i ja no em crec res (potser a algú sí, però cada vegada menys). És trist, però és així!!!

4 comentaris:

  1. Sort que llegir-te sempre ens anima i ens aixeca la moral.
    :)

    ResponElimina
  2. Oh, amiga meva,
    Sort que saber que em llegiu m'anima i m'aixeca la moral!!!!
    :)
    Un pató!

    ResponElimina
  3. I com es fa per mantenir-se distant d'aquesta colla?Ho intento però no em surt.

    ResponElimina
  4. Hola Maria,
    Es fa tenint la certesa de fer el que creus que has de fer. Tenir aquesta certesa -malgrat puguis estar equivocat- et proporciona una força moral que ells mai tindran i et permet blindar-te davant de tot allò que és impresentable.
    Un petó.

    ResponElimina