dissabte, 14 de maig del 2011

TEMPESTES

M'encanten les tempestes.Són una mostra del poder de la natura i ens fa prendre consciència -una vegada més- de com en som de vulnerables. Algú pot fer alguna cosa contra la força d'un llamp? Res, ningú pot fer res, com davant d'una inundació o davant de qualsevol altre fenomen natural.
Si alguna cosa he aprés durant la meva vida és que hi ha coses contra les que no hi ha oposició possible i que s'han d'acceptar amb resignació.No, no sóc un conformista i no dono tot per bo. Ans al contrari, sóc inconformista i pretenc canviar tot allò que considero antinatural. 
Avui he gaudit d'una tempesta espectacular. Les tempestes de muntanya -per l'alçada, per la menor densitat de l'aire o pel que sigui- tenen una major virulència i són més properes que les de ciutat. Sentir els trons i veure els llamps a pocs metres és un espectacle increïble. Després de tempesta sempre hi ha silenci, les olors del bosc es transmeten amb més fluïdesa i sembla que es restableixi l'ordre natural de les coses, per molt cruel i dràstic que pugui semblar.
Anímicament, també hi ha tempestes interiors. Em debato entre acceptar o no una proposta -o consell- que podria obrir la caixa dels trons. Cal fer-ho? No ho sé, francament. El que tinc clar és que no vull permetre segons quines coses i ja és hora de posar-hi aturador. Crec haver provat totes les alternatives possibles i haver trucat a totes les portes en demanda d'empara, però només he obtingut silenci còmplice i llargues (res de nou i que, sincerament, no m'esperés).
Ja només em queda un dia al refugi de la muntanya i he d'aprofitar-lo. Darrerament em demanen col·laboracions en forma de microrelats, relats o d'articles diversos en algunes revistes, la majoria d'àmbit comarcal. No és cap cosa de l'altre món i tampoc n'hi ha per tirar coets, però si ho uneixo a presentar-me a alguns premis literaris -amb l'alegria de guanyar-ne algun- tinc una mica de feina acumulada. Actualment, ja em va bé i així ho combino amb tasques manuals per tal de diversificar. 
Ara estic embrancat en un nou relat. Tinc un espai de 5.000 caràcters -amb espais inclosos- i encara estic buscant alguna història que es pugui explicar en aquest espai. No és fàcil parir i explicar una història i encabir-la en una extensió determinada. Bé, ara toca veure la pel·lícula "Poder absolut", a TV3.
Demà serà un altre dia....

2 comentaris:

  1. Ja saps, la calma ve després de la tempesta. O era a l'inrevés? Ai, ara no m'enrecord...!
    ;-)

    ResponElimina
  2. Hola benvolguda Xicarandana,
    De fet, és un cercle. És un peix que es mossega la cua. Calma-tempesta-calma-tempesta..... i així fins l'eternitat.
    Un petó!

    ResponElimina