BONA NIT I TAPA'T

Aprofito els darrers minuts d'aquest dissabte per donar testimoni (o fe) de vida. Avui ha sigut un dia força intens i m'he dedicat a les altres activitats que també m'omplen: el bricolatge i la jardineria.

Amb els darrers dies de bon temps, comencen les tasques preparatòries de l'hivern. S'han de començar a esporgar alguns arbres i s'han d'acabar de pintar i arreglar algunes coses del jardí: tanques, alguna aixeta per la mànega, etc.

Sempre m'ha resultat molt plaent fer aquestes tasques. Només demano una cosa per ser completament feliç: que pugui fer-les sol i al meu ritme. No vull, ni necessito, l'ajuda de ningú. Prefereixo fer-ho tot sol, sense ningú que destorbi els meus pensaments. Com ja he dit en alguna ocasió, les tasques manuals, repetitives i que no requereixen permanentment nous plantejaments, són perfectes per tal de poder pensar i reflexionar. També són excel·lents per poder planificar i construir mentalment altres projectes.

Aviat arribarà el fred. S'haurà acabat l'activitat al jardí i començarà l'activitat, exclusivament,  a l'interior de casa. Em queden uns quants relats per "reconstruir" i poder-los presentar a concurs. Els concursos més propers ja estan coberts i ara estic començant a preparar els que acaben el termini a mitjans o finals de desembre. Realment, només són tres concursos però que permeten presentar-hi diversos treballs. 

Bé, vaig a dormir. Com deien fa anys, bona nit i tapa't. Tapa't del fred i de les inclemències que s'acosten. La imatge d'avui? No res, un simple joc. Una simple boutade. Alguna cosa per pensar en les mil interpretacions que té cada cosa, cada gest, cada paraula, cada moviment, cada...