LABORA ET FRUI

Com ja vaig avançar des d'aquest bloc, avui tocava esporgar -ho faig dos cops a l'any, en lluna minvant o nova- els xiprers. Malgrat ser una feina feixuga, avui he decidir esmorteir el soroll de la talladora elèctrica amb un seguit de cançons de cant gregorià. Oh, quina magnífica manera de gaudir de la feina! Quina sincronització entre el tall dels brots tendres i els moments de més intensitat del cant!!!

Ara estic esgotat, amb el cos completament morè -mai em poso vermell, em poso morè- i amb ganes de reincorporar-me al món laboral. Avui ha sigut món laboriós, que consti! 

Avui no volia obrir el correu -bé, els mil correus...-, ni l'Apalabrados, però malgrat tot, no he pogut resistir-me a la temptació de fer una ullada als correus i contestar-ne alguns. Tampoc he pogut estar-me de fer un parell de jugadetes. Com m'agraden els aperitius que t'avancen el tast de la trista realitat, en tota la seva extensió i amb representació de cadascuna de les seves misèries! No, no vull fer-me mala sang; tampoc vull donar importància a coses que ja no en tenen. De fet, mai n'han tingut, però en altres temps, en un acte de generositat altruista, n'hi donava. 

Repeteixo: estic cansat!!! Malgrat tot, no vull acabar aquest micro-post sense fer un regalet a la distingida audiència que em fa l'honor i em concedeix el privilegi de llegir-me. Només és una  mostra d'un grup que m'encanta i que feia temps que no escoltava.  Va...... I la banda sonora d'aquest post!!!!