Fa uns quants anys, un vell soldat (que evidentment era alguna cosa més que un simple soldat) va dir una cosa a en Pol: "No tinguis muller ni fills, ni ningú. Si ho fas així, no seràs vulnerable i sempre jugaràs el Gran Joc amb avantatja". També li va donar alguns altres consells molt valuosos: "no tinguis por a la mort. La por a la mort ens limita i fa que, instintivament, deixem de fer coses per por. Si tu no tems a la mort... podràs fer més coses que el teu enemic". Dit i fet...i, realment, tenia raó el vell soldat. Si has de morir ho faràs igualment. La por a la mort ens limita i ens fa estar-nos de fer moltes coses. En Pol va arribar a anar a unes quantes guerres durant la seva vida i, per necessitat, va perdre la por a morir. No es pot estar permanentment pensant que pots morir d'un moment a l'altre. Fer-ho així seria una bogeria i es faria insuportable.
El millor és viure, fer el que s'ha de fer i assumir-ne les conseqüències, de manera franca i honesta, sense retrocedir mai, atacant els problemes amb valentia i eliminant-los de forma definitiva.
En Pol encara tenia al seu cap tres frases que havia sentit dir al vell soldat:
"Antes muerte que deshonor"
"El morir en el combate es el mayor honor. No se muere más que una vez. La muerte llega sin dolor y el morir no es tan horrible como parece. Lo más horrible es vivir siendo un cobarde"
"El militar ni es Dios para perdonar ni la Virgen para tener piedad"
Sempre va fer cas d'aquest consells. Atacava l'enemic sense pietat i sense perdó, sense cap mena de precaució... només podia morir i allò no era tan horrible. Era horrible per aquells que no tenien previst morir-se i per aquells que tenien que patir per una muller o per uns fills.
Amb els anys també va descobrir una cosa molt important: qui no tem a la mort, ja no té por de res ni de ningú... i aquesta és una gran avantatja.
(Espero els vostres comentaris. Mica en mica la trama s'està teixint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada