La vida social, bàsica i simplement, es basa en la relació interpersonal. La naturalesa de la relació d'una persona es pot classificar en amics, enemics i indiferents. En aquesta ocasió, en Pol fa una carta als seus amics i enemics (els indiferents, com el seu propi nom indica, no tenen importància... o si.... d'aquests ja en parlarem en una altra carta).
Amb els amics i els enemics sempre et lliga un vincle afectiu que, encara que és de signe oposadament diferent, desperta passions. En Pol vol fer una carta als seus amics i enemics per tal de sincerar-se i deixar les coses clares tot fent un plànol, o una fotografia aèria, de com han quedat darrerament les coses.
Per cert... avui compleixo un any d'exili, encara que això no té res a veure amb en Pol i la seva història (però això ja us ho havia dit, no?, ... val, doncs que ningú hi vulgui veure coincidències!!!)
Benvolguts amics i enemics:
ja fa molt de temps que es perllonga una situació surrealista i kafkiana que m'ha causat un greu dany moral, familiar, personal i professional (ja me'n rescabalaré). Us vull agrair diverses coses: als amics us vull agrair el suport que m'heu donat en moments molt difícils (personals i professionals) que han fet que pogués anar tirant i aguantant sense claudicar davant els meus enemics. Fa uns dies, vaig tenir ocasió de desfogar-me davant els meus amics i, potser, vaig perdre una mica els papers (mai m'ha costat mostrar els meus sentiments davant un amic). En aquests moments ho necessitava i em va servir per a poder recarregar les piles per aguantar el que calgui i fer el que calgui.
Als enemics us vull agrair haver donat sentit a la meva vida. Ara ja tinc un objectiu per a viure i seguir lluitant: us he de fer respondre de totes les vostres mentides, injúries, calumnies, irregularitats i il·legalitats. També m'haureu de rescabalar de tot el dany causat. Cap problema. Sou tant intel·ligents que no us heu limitat a fer-ho, a més, heu deixat constància escrita de les vostres glorioses accions. És el que passa quan es perd el món de vista imbuït pel poder... un poder que, com ja us he dit moltes vegades i us he demostrat, és molt efímer.
No us heu limitat a perseguir-me d'una forma inhumana, també ho heu fet d'una forma il·legal. Heu mentit inventant-vos històries que mai han pogut ser demostrades, les heu donat com a certes molt abans que s'esbrinés si ho eren, ho heu escrit i les heu difós. M'heu denigrat, personalment i professionalment, davant els meus subordinats, heu donat recolzament a una de les parts, heu perdut una imparcialitat que mai havieu d'haver perdut, heu emprès mesures il·legals d'una forma irregular, a destemps i malgrat teníeu coneixement de la seva il·legalitat. Heu intentat que jo no pogués fer la meva feina i, sort en tinc que a l'hora de treballar us passo la mà per la cara a tots, desprès heu volgut vendre la versió que jo no feia la meva feina. Heu tergiversat els fets i inventat una història malgrat teníeu un coneixement exacte de com havia passat tot.
No us vull avorrir més. Prou desgràcia teniu de ser com sou i tenir-vos que arrossegar cada dia per tal de mantenir un status (i un plat de llenties... d'or, això si) que heu aconseguit meritant la vostra pròpia inutilitat i submissió denigrant. Al gran anormal li convenia estar rodejat d'anormals -o llepons sense cap personalitat ni dignitat- més grans que ell per tal que li seguissin la veta i no qüestionessin cap de les seves decisions. No tingueu por, no tindreu que fer ús d'aquesta pràctica tan estesa entre vosaltres que és tancar-vos al despatx per por.
Doncs bé, amics i enemics, ara ja ho sabeu: sempre em tindreu al vostre costat, tota la vida. Jo sempre estaré amb vosaltres i us acompanyaré. Seré el vostre Àngel de la Guarda, sempre emetent a què puc fer per a vosaltres.
Bé, que tingueu un bon cap de setmana i reflexioneu sobre tot plegat.
Una abraçada.
Què us sembla? Vinga, feu-me les aportacions que sempre em feu i que tant em serveixen. La vida és llarga i dura... no, no ho diré... jejejeje. Els que em coneixeu ja sabeu la segona part d'aquesta frase. Espero els vostres comentaris.
Amb els amics i els enemics sempre et lliga un vincle afectiu que, encara que és de signe oposadament diferent, desperta passions. En Pol vol fer una carta als seus amics i enemics per tal de sincerar-se i deixar les coses clares tot fent un plànol, o una fotografia aèria, de com han quedat darrerament les coses.
Per cert... avui compleixo un any d'exili, encara que això no té res a veure amb en Pol i la seva història (però això ja us ho havia dit, no?, ... val, doncs que ningú hi vulgui veure coincidències!!!)
Benvolguts amics i enemics:
ja fa molt de temps que es perllonga una situació surrealista i kafkiana que m'ha causat un greu dany moral, familiar, personal i professional (ja me'n rescabalaré). Us vull agrair diverses coses: als amics us vull agrair el suport que m'heu donat en moments molt difícils (personals i professionals) que han fet que pogués anar tirant i aguantant sense claudicar davant els meus enemics. Fa uns dies, vaig tenir ocasió de desfogar-me davant els meus amics i, potser, vaig perdre una mica els papers (mai m'ha costat mostrar els meus sentiments davant un amic). En aquests moments ho necessitava i em va servir per a poder recarregar les piles per aguantar el que calgui i fer el que calgui.
Als enemics us vull agrair haver donat sentit a la meva vida. Ara ja tinc un objectiu per a viure i seguir lluitant: us he de fer respondre de totes les vostres mentides, injúries, calumnies, irregularitats i il·legalitats. També m'haureu de rescabalar de tot el dany causat. Cap problema. Sou tant intel·ligents que no us heu limitat a fer-ho, a més, heu deixat constància escrita de les vostres glorioses accions. És el que passa quan es perd el món de vista imbuït pel poder... un poder que, com ja us he dit moltes vegades i us he demostrat, és molt efímer.
No us heu limitat a perseguir-me d'una forma inhumana, també ho heu fet d'una forma il·legal. Heu mentit inventant-vos històries que mai han pogut ser demostrades, les heu donat com a certes molt abans que s'esbrinés si ho eren, ho heu escrit i les heu difós. M'heu denigrat, personalment i professionalment, davant els meus subordinats, heu donat recolzament a una de les parts, heu perdut una imparcialitat que mai havieu d'haver perdut, heu emprès mesures il·legals d'una forma irregular, a destemps i malgrat teníeu coneixement de la seva il·legalitat. Heu intentat que jo no pogués fer la meva feina i, sort en tinc que a l'hora de treballar us passo la mà per la cara a tots, desprès heu volgut vendre la versió que jo no feia la meva feina. Heu tergiversat els fets i inventat una història malgrat teníeu un coneixement exacte de com havia passat tot.
No us vull avorrir més. Prou desgràcia teniu de ser com sou i tenir-vos que arrossegar cada dia per tal de mantenir un status (i un plat de llenties... d'or, això si) que heu aconseguit meritant la vostra pròpia inutilitat i submissió denigrant. Al gran anormal li convenia estar rodejat d'anormals -o llepons sense cap personalitat ni dignitat- més grans que ell per tal que li seguissin la veta i no qüestionessin cap de les seves decisions. No tingueu por, no tindreu que fer ús d'aquesta pràctica tan estesa entre vosaltres que és tancar-vos al despatx per por.
Doncs bé, amics i enemics, ara ja ho sabeu: sempre em tindreu al vostre costat, tota la vida. Jo sempre estaré amb vosaltres i us acompanyaré. Seré el vostre Àngel de la Guarda, sempre emetent a què puc fer per a vosaltres.
Bé, que tingueu un bon cap de setmana i reflexioneu sobre tot plegat.
Una abraçada.
Què us sembla? Vinga, feu-me les aportacions que sempre em feu i que tant em serveixen. La vida és llarga i dura... no, no ho diré... jejejeje. Els que em coneixeu ja sabeu la segona part d'aquesta frase. Espero els vostres comentaris.