diumenge, 23 de gener del 2011

ARA QUE JA RES IMPORTA

Que no us espanti el dolor;
o s'acabarà o acabarà amb vosaltres. 
Lucio Anneo Séneca

Cap de setmana  patint les conseqüències d'un refredat mal curat (i d'altres històries mal curades). Potser la combinació de fàrmacs em fa veure les coses d'una manera molt personal i incomprensible per la resta de la humanitat, però és com ho veig i -per sort o per desgràcia- mai he servit per "quedar bé". De fet, mai he volgut fer-ho, ja sigui per aquell punt de dignitat que sempre m'ha quedat o per no tenir -voler tenir- aquell irrefrenable impuls de devot "palmero" que sembla animar a alguns.
Ara que ja estic aconseguint superar la meva addicció -o il·lusió bonista- a creure que els meus esforços -voluntaris i altruistes- podien ser apreciats, considero que ha arribat l'hora de ser més indiferent davant d'allò que -ni ara, ni mai- no hauria de constituir part de les meves preocupacions o interessos. Finalment, ja tothom ha pres el seu partit i ha fet públiques les seves fílies i fòbies. Res a dir... però sí a reclamar: coherència. Si no es serveix per la "vida diària", tampoc es serveix per fer més del que és exigible. Només -ni menys- això.
Aquests dies he observat amb recel i un cert punt de decepció com els "pacificadors" -aquells que es pensen que tot es basa en mantenir la pau, sigui com sigui- continuen sense entendre que les situacions enquistades i dilatades en el temps, no són altra cosa que la porta de futurs conflictes. Aquestes "ànimes caritatives" -més preocupades per no sortir esquitxats pel conflicte que per la seva resolució definitiva- no entenen que assumeixen un paper molt perillós, si no es té data de caducitat.
Fa uns dies mirava una pel·lícula de l'Oest americà, d'aquelles antigues, de les que feien un petit esbós de la societat de l'època. Uns dels estafadors més comuns eren els venedors de remeis medicinals meravellosos, capaços de curar tots els mals. Fins aquí tot bé. El problema d'aquests individus sorgia quan allargaven massa la seva estança en un dels pobles en els que havien venut el seu "producte meravellós". Passades les hores -o els dies- tothom podia comprovar que el remei pretesament miraculós no era altra cosa que una gran mentida i que els venedors només venien "fum". La reacció dels enganyats podia ser truculenta...
Si extrapolem aquest comportament -perillós i definitori- als nostres dies, el podem comparar amb el d'aquells que es passen el dia prometent coses -o amagant problemes- amb la convicció i esperança de que, abans que els esclati a la cara, hauran marxat. El problema esdevé en el moment que la seva permanència en el poble-víctima es perllonga més del que havien calculat i es van descobrint les seves misèries o irresponsabilitats.  Alguns d'aquests actuals venedors de fum estan flanquejats per dos tipus de persones: Els que aplaudeixen -i reprodueixen mimèticament- tan perillosa irresponsabilitat, "desapareixent" quan les coses van mal dades i, d'altra banda, els que -malgrat rebre com a resposta continues desconsideracions i vexacions- intenten aconsellar i avisar de la perillositat de mantenir aquesta irresponsable actitud.
Saber que s'han dit les coses clares i amb l'afany d'evitar la desfeta sempre és un consol i el que pertoca -penso jo- a qui es considera un amic. La postura fàcil, la dels "palmeros", és efímera i dèbil com el suport que es pot esperar d'ells en els moments difícils. 
Malgrat els diversos sentiments, fidelitats i altres consideracions, tothom es cansa de ser menystingut -per dir la prudent veritat- quan les coses van bé i ser qui ha de treure les castanyes del foc quan les coses van malament.
La vida és així i tots tenim coses que detestem en major o menor mesura. Quan aquestes coses s'han fet evidents en mil ocasions i tothom ja sap quines són, només es pot atribuir a la mala fe el reiterar segons quines actituds i accions. Per sort o per desgràcia, el temps se m'acaba i ja no tinc ni temps ni ganes de continuar deixant que la meva esquena sigui l'habitat dels que després trauran pit en els èxits i s'amagaran en els moments durs.
Només això.... Res més que això.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada