EL GAT LAPO

Avui -i això és el més irrellevant de tot- faig anys; 46 per a ser més exactes. Aquesta banda amb la que mantinc una relació d'amor-odi (molt més del primer que del segon) ha tingut l'amabilitat de fer-me un present i ha recalat sobre la meva taula un animaló que no para de dormir: un gat. 

Moltes vegades, de broma, deia que m'agradaria parodiar aquella escena de El Padrino (la primera, la del Marlon Brando) en la que algú li demana un favor el dia de la boda de la seva filla (crec recordar que és el pastisser... O potser era el propietari d'una funerària). Be, avui aquesta banda -no tenen un altre nom i tampoc perdó de Déu- han satisfet el meu desig i ja està! Primer problema: posar-li un nom. Problema resolt: li direm Lapo (Lost Animal, Poor Offender). Malgrat això, jo em quedo amb la versió més cañí del nom i prefereixo pensar que és en record a l'escopinada més salvatge.

Què és un lapo? Una escopinada, una excreció que acaba al terra, trepitjada per tothom i que està condemnada a ser esborrada del mapa per la màquina netejadora (o Karcher) i que el futur més brillant que li espera és acabar en una claveguera després de ser arrossegada per la pluja purificadora.
La vida et dóna moltes sorpreses. Veurem com evoluciona tot plegat. De moment, després d'una tarda -i van...- de treball, vaig a dormir. M'espera un cap de setmana dur i he d'estar preparat.