diumenge, 17 d’abril del 2011

PASSIÓ

La passió no la pot comprendre
qui no la experimenta.
Dante Alighieri

Els remordiments s'ensopeixen en la prosperitat
i s'aguditzen en els mals temps.
Jean Jacques Rousseau

Torno a la meva cita -intento que, almenys, sigui setmanal- amb aquest racó, que tantes satisfaccions i moments de relax em proporciona. Sí, ja ho sé: massa relaxat no se'l veu al personatge de la foto (ho dic amb tot el meu respecte).
La vida són moments de relax i moments de passió. La passió la podem entendre de moltes maneres i en les diferents accepcions de la paraula. És com aquella relació entre el ying i el yang, entre el bé i el mal, entre el blanc i el negre, entre positiu i negatiu. 
La passió pot ser un acte de plaer suprem i un acte de patiment suprem. Ambdós moments tenen una cosa en comú: són actes intensos i fan arribar l'esperit humà -i la carn- a la màxima expressió del sentiment. Malgrat pugui semblar el contrari, patir -amb mesura- és bo i convenient. Sense patiment no hi ha la recompensa posterior de la tranquil·litat, del plaer de sentir-se (fictíciament) immune a aquell mateix patiment. També és una manera d'endurir-nos davant la realitat de la vida i de la duresa descarnada que la caracteritza.
Ahir vaig veure -tard, molt tard, després del futbol- una pel·lícula que és objecte del meu culte  -potser per analogia- des de fa anys: The Hunted (La Presa) -00.00 h. Cuatro- amb Benicio del Toro i Tommy Lee Jones. Una bona mostra de que el patiment i la passió són instructives. Jo sempre m'he quedat amb una frase: "Començar a matar no és difícil. El que és difícil és saber parar de matar". És a dir: mantenir el cap fred per tal de saber on es troba el límit entre allò que és legítim, convenient i necessari i allò que ja no ho és.
Aquest cap fred també és necessari per saber esperar el moment oportú. Caçar -ja sigui a l'espera o perseguint la peça- requereix paciència. Cal saber estar a l'expectativa i en el moment de l'acte suprem -sempre motivat per un error de la presa-, no fallar. Normalment, la presa es confia per dos motius: per no haver advertit la presència del caçador o per pensar-se que -finalment, passat el temps- ha desistit del seu propòsit. Un caçador mai descarta o rebutja una presa. Pot passar el temps, la persecució (o l'espera) pot ser llarga i dura però, finalment, sempre intentarà cobrar la peça. Només és qüestió de temps i paciència.
Aquest dies he limitat la meva presència en aquest racó per aquest frenesí descontrolat i passional que s'ha apoderat de mi i que em fa pintar, arreglar, construir i reformar tot allò que té a veure amb el meu entorn residencial. Després d'un hivern llarg i cru, ara és l'hora de fer que tot reviscoli i de posar-ho tot a punt -ara és quan fa el millor temps: ni fred ni calor- per tal de poder passar un estiu plàcid i a raser de les calors excessives. Moltes coses em queden per fer i molta feina per endavant però no us podeu imaginar quan plaent i satisfactori és el treball que és fa en benefici propi, sabent que ha estat concebut i planificat correctament abans de dur-se a terme, lluny de les incerteses i canvis constats -producte d'una capacitat intel·lectual limitada combinada amb una concepció capritxosa de la vida- que em fan viure la meva pròpia passió. 
Demà comença una nova setmana. No és una setmana qualsevol: m'esperen uns quants dies de festa -traducció de festa: treball constant, però plaent, en coses lògiques i que tenen un sentit pràctic- en els que em dedicaré a descansar i treballar en coses meves. Una espècie de "Ora et labora", sabent que no hi haurà interferències dels Arquitectes de castells de cartes, dels Decoradors d'interiors i tampoc dels Asfixiats, Arrastrats o Regaladors d'esforços aliens.
Tot un luxe, tot un plaer en el meu oasi... Una autèntica passió!!!

4 comentaris:

  1. Vaja, quin post més... "passional". Coincidesc amb tu amb l'"ora et labora" (també faig més hores que un mico a casa) i ho disfrut molt.
    Ara, amb lo de la passió entesa com a patiment... què vols que et digui, amic, la vida ja s'ocupa d'entrenar-nos en el dolor sense que l'anem a cercar. Tal vegada ho pens perquè encara tenc moltes coses fresques.
    Bona setmana, Exorcista!

    ResponElimina
  2. Hola Xicanrandana, guapetona!!!!
    No vol dir que en gaudeixi del dolor. Només volia dir -d'una forma exagerada, això sí- que el patiment ens proporciona l'antítesi del plaer i ens fa valorar els moments plàcids i plaents.
    Un petó.
    Si vols, fes-me un correu i parlem (infernal.posesion@gmail.com)

    ResponElimina
  3. Val, llavors sí que estic d'acord amb tu: ara puc dir que estic en la fase dels "moments plàcids i plaents". Per tant, he de meditar profundament si estic preparada o no per enviar un correu a "infernal.posesion"... ;-)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. D'acord. Quan hagis meditat profundament, si consideres que estàs preparada, ja saps on sóc.
    Una abraçada!

    ResponElimina