dissabte, 2 de juliol del 2011

665 - BIS

Avui, 2 de juliol, per diversos motius m'he vist obligat a fer un segon lliurament del post 665. Encara m'estic pensant si suïcidar aquest bloc, en el post 666, i el personatge que el fa viure o si continuar.
Avui fa 6 mesos que va morir una de les persones que més he estimat i a les que més he respectat d'aquest món. Encara la continuo estimant i respectant. Per sort, encara em queda una persona per estimar, respectar i protegir.
D'altra banda, avui fa 50 anys del suïcidi d'un dels millor escriptors que he tingut el privilegi de llegir i d'un home de caràcter: Ernest Hemingway. La seva mort va esdevenir sobtada i voluntària. Va utilitzar una escopeta de caça com la de la imatge lateral. Decidí, de forma unilateral, que ja havia arribat l'hora d'acabar amb tot i amb tots, per sempre més.
Temps abans de matar-se, ja havia dit que "L'home no està fet per a la derrota. Un home pot ser destruït però no derrotat" i també que "He invertit molt de temps i esforç a matar animals per evitar matar-me a mi mateix". Premonitori? No ho sé. En tot cas sí que era una bona declaració d'intencions i una manera de veure la vida, la seva pròpia vida.
Segurament, ja s'havia cansat de viure entre cotons i segrestat pels antidepressius. Potser va considerar més digne acabar d'una vegada i no malviure ell i els que el rodejaven. És lícit acabar amb tot per evitar sofriments i malviure -ja no a un mateix- a una persona estimada?  És preferible causar un dolor i un dol limitat en el temps o és millor deixar que la (mala) vida continuï i perllongar el sofriment -sine die- sabent que mai més res serà el mateix? Si som conscients que la vida i la pròpia relació s'anirà deteriorant, és lícit moralment finalitzar la relació per tal de conservar el record dels bons moments i fer dels mals moments una simple anècdota? No ho sé, francament, no ho sé...

4 comentaris:

  1. Fa temps em van dir "Ja que no podem obligar a que els altres sentim allò que volem vers nosaltres, no ens hem de preocupar del que sentin per nosaltres, de fet el que senten és una decisió personal i particular d'ells..."

    ResponElimina
  2. Estic lleugerament en desacord. Aquells amb qui compartim sentiments mereixen que els tenguem en compte per prendre determinades decisions, i més si tenim la certesa de què es veuran afectats. No consider just que els deixem de banda.

    ResponElimina
  3. Em sembla que t'agradaria "Mitjanit a Paris".En Hemingway té un paper destacat i una ment poderosa.

    ResponElimina
  4. Molon, Xicarandana, Maria...
    Penso que estem obligats a protegir aquells que estimem. Una manera de protegir-los és mantenir-los al marge de les coses que els poden fer mal. Una altra manera de protegir-los és fer desaparèixer tot allò que pugui pertorbar la vida plàcida que s'han guanyat.
    Una abraçada als tres.

    ResponElimina