EL PINYOLEG

Mentre escric aquesta petita crònica  de la meva vida, escolto una mica d'Umberto Tozzi. Avui li dedico aquest post a "La Niña del Exorcista", que ha tingut la gentilesa de requerir la meva amistat.

Després de dies de patiment estèril, d'empastillar-me com un foll i de recordar-me'n de tots i cadascun dels familiars d'aquells  coneguts que més m'aprecio, he decidit anat a veure al pinyoleg, veí i amic. Ahir al vespre, quan ja havia tancat la consulta, el vaig trucar a casa -avantatges de ser veïns i amics- i vàrem quedar per aquesta tarda.

Bé, tampoc us donaré gaires detalls del seu diagnòstic -a més de dir-me que sóc un animal i que encara no sap com he pogut aguantar tant de dolor- però el cas és que m'he de prendre més pastilles durant dues setmanes més. Calmants i antibiòtics formaran part de la meva dieta fins que arribi la propera consulta. Es veu que tinc un queixal esberlat de dalt a baix i que aquesta fissura s'ha obert més. No us vull explicar el dolor que he sentit mentre m'aplicava -de viu en viu- un producte per eliminar la infecció.

Just en aquell moment, amb una llàgrima a punt de rodolar galta avall pel dolor, el mòbil ha començat a vibrar (sempre el poso en silenci en entrar al box). Com he pogut, he apartat la aquella mena de llençol que em cobria i, amb la boca coent-me, he intentat contestar. Res, massa tard! He connectat la bústia de veu i he pogut escoltar la -amb perdó- gilipollada més increïble que he sentit des de fa molt de temps. No, no la faré pública! Prefereixo que la vostra imaginació pugui imaginar la darrera gilipollada que us heu vist obligats a escoltar i la multipliqueu per mil. Quina llàstima que la llumenera que em trucava no es pugui multiplicar ell per zero!

Ara he iniciat el nou cicle dopant -almenys tindré moments de felicitat impostada i alienant- que em permetrà estar a un nivell prou digne i en correspondència a les mostres d'intel·ligència que rebo darrerament. Espero que arribi el cap de setmana, els tres ponts i l'altre cap de setmana. Més que esperar-ho, ho desitjo ferventment.

Bé, us deixo amb una petita fotesa de les TATU. Sempre em van agradar aquestes noies, malgrat la meva debilitat sempre ha estat l'Alizee.