dissabte, 7 d’abril del 2012

CAMÍ DE L'OASI

A estones amb cobertura i a estones sense -amb la consegüent desconnexió del mòdem USB que manté el notebook connectat a la xarxa- gaudeixo del paisatge que trobo en el meu camí en pos de l'oasi. Hi ha petits plaers que són irrenunciables i petits moments que són irrepetibles. Des de dalt de la serralada, en un moment sublim, observo la vall, amb el Pedraforca al fons, exhibint la seva majestàtica presència. 
La pluja dels darrers dies ha deixat aquestes contrades xopes i exuberantment verdes, amb un punt de frescor ambiental que em recorda que ja no estic vora de la mar. L'aire clar, sense ni un bri de boira o calitja que l'enterboleixi, permet tenir una visió llunyana i clara. A la vida passa el mateix, cal veure clarament el que passarà en el futur, a mitjà o llarg termini. No és convenient mirar-se el melic i conformar-se en veure allò que passarà de forma immediata.
M'esperen dies -pocs, però intensos- de descans, reflexió i preparació. Tot plegat, què hi pot haver més important que dedicar-se un homenatge de tant en tant? Segurament, res! Al final, tothom va al seu aire i no val la pena perdre ni un minut en coses -autèntiques bajanades- que no van enlloc.
Per aquestes jornades, he preparat uns quants llibres, unes quantes notes a les que he de donar forma de relat i he fet acopi de ganes de gaudir -i treballar- d'aquests dies. En moments com aquests, la soledat és la millor companya de viatge. No escoltar l'opinió de ningú -malgrat sigui benintencionada- permet exercir aquell dret natural que sempre reivindico: el dret a equivocar-se. Una de les grans aportacions dels humans al món és la seva ininfal·libilitat. Que l'error formi part de la condició humana sempre alleugereix la càrrega de consciència dels que ens equivoquem. D'altra banda, tampoc cal fer exhibició i promoció, permanent i continua, -com alguns semblen entestats a fer- de l'error!!!!
Bé, ja ens acostem al meu destí. De moment, tot va com una seda. Ara només cal acabar d'arribar, dinar, potent migdiada i començar a gaudir d'aquestes jornades anàrquiques però profusament creatives. La resta? La resta (ja) no m'importa, tan sols ho suporto o ho tolero (a estones)!!!!
Al vespre, potser més!

10 comentaris:

  1. Molt bon dia amic viatger, ja tens els peus dins l´oasis, ara de mica en mica s´aniran afegint els sentits i l`ànima...fins arribar a ser tu, només tu.
    Et desitjo unes intenses vacances!

    Bessets somnolents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna, guapetona!
      Ja està, ja fa hores que estic aquí i ja tinc una nova percepció del món. Sembla mentida, però arribar aquí i tornar a sentir-me viu és tot un. Aquests dies -com sempre que pujo aquí- esdevindran un glop d'aire fresc i pur, lluny de tot allò que abomino i rebutjo.
      Uns bessets muntanyencs i fesquets

      Elimina
  2. Tot un privilegi tenir un oasi on refugiar-te i ser tu sol, a la teva manera, i fer el que et plagui, com i quan vulguis. Espero que la reconnexió amb aquest espai vagi d'allò més bé!
    Petons amb una mica de plugim de l'empordà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rachel, guapa!
      Sí, em sento un privilegiat! Malgrat la meva vida aquí -com en altres llocs- és senzilla, simple, natural... i fins i tot ascètica, gaudeixo d'allò que és simple i autèntic. No pretenc fer res que no vulgui ni ser allò que no sóc. Penso que aquest és el secret de la felicitat: saber què i qui ets i no pretendre ser -artificial i artificiosament- d'una altra manera. Som com som i no podem fer-hi res més!
      Un petó des dels cims nevats i ventosos.

      Elimina
  3. Molt bones vacances!
    Una abraçada nevada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona, tu que acaricies la platja i trenques contra les roques.
      Gràcies pel teu desig. Que passis tu també unes bones vacances!
      Abraçada nevada? Jo sí que he tocat la neu. I tu? On pares? També estàs a la muntanya?
      Un petó molt fort!

      Elimina
  4. Hola,
    estic a la muntanya, a estones sota el sol i a estones mirant darrera dels vidres com passen els flocs de neu serena i silenciosament.
    Quina pau quan ets capaç de ser, sentir i desitjar el que ets!.
    Un petó!

    ResponElimina
  5. Hola Ona,
    Que gaudeixis d'aquests moments! Veure nevar darrera el vidre, prop d'una llar de foc és un dels moments que tothom hauria de viure.
    Un petó molt fort!!!

    ResponElimina
  6. M'està agradant tant el passeig pel teu blog...

    :)

    ResponElimina
  7. Hola Ló
    Encantat de que vulguis recórrer els camins d'aquestes contrades.
    Un petó!

    ResponElimina