CONTRADICCIONS COHERENTS

Avui és un d'aquells dies en els quals faig balanç en el tren de tornada a casa. També és un dia d'aquells que plego ben entrada la tarda i que em fagocita qualsevol intent d'escriure altra cosa que no sigui un post (que no és poca cosa).

El dia ha sigut contradictori però ha sigut coherent. No n'esperava res d'especial d'aquest dia i ha saltat la sorpresa. A primera hora m'he retrobat -una estona, però ha sigut suficient- amb una persona que tenia ganes de veure. No és que siguem grans amics i que estiguem a partir un pinyó -tampoc cal enganyar a ningú ni imaginar-se coses que no són- però sí que n'admiro la seva coherència i -a diferència d'alguns- la seva dignitat. És contradictori sentir alguna cosa positiva -bé, més d'una... de fet bastantes- per algú amb qui tampoc tens massa afinitat? Jo penso que no! De fet, malgrat hem tingut postures clarament enfrontades en temes puntuals -cadascú defensant la seva postura, penso que amb sinceritat i sense cap altre ànim que fer que les coses funcionin el millor possible, equivocadament o no- el que és indubtable és que no puc menys que sentir admiració per algú que ha de remar en aigües turbulentes i conviure amb taurons -deixem-ho en hienes- que regalarien el seu cul -l'oferirien sense dubtar ni un moment- a canvi d'un copet a l'espatlla o d'un somriure fals i hipòcrita. Només per aquesta demostració de dignitat i coherència, ja compta amb tot el meu respecte. D'altra banda -dit sia amb tot el meu respecte i amb les reserves corresponents- podria afirmar que, fins i tot, se m'ha revelat un atractiu físic que fins ara no se m'havia fet evident.

Després, dinar en bona companyia. Els meus àpats són sagrats i prefereixo dinar sol abans que en companyies que no em desperten cap tipus de sentiment positiu. Considero el fet de menjar un acte íntim, com tots aquells que esdevenen naturals i imprescindibles. No m'agrada menjar amb gent que en desperta confiança, a la que no acompanyaria amb els ulls clucs a qualsevol lloc i en qualsevol circumstància.  Avui he compartit estovalles amb gust i volgudament. Si no hagués sigut per un pastís gelat rebel!!!!

Tornada en tren, que és on he escrit quatre apunts que, una mica guarnits, conformen aquest post. Tampoc amb massa intenció, només amb la pretensió de deixar constància -potser algun dia deixaré d'escriure en aquest bloc i em posaré a llegir-lo- del pas d'un dia més, de l'existència d'estones plaents que compensen les males estones i els mals pensaments... i perquè no dir-ho, també és una manera d'alliberar les quatre pensades que em venen al cap quan comprovo que n'hi ha que -con deia Luis Eduardo Aute- "cambian las masas por las nalgas, según los malos rollos de la edad".

Avui un parell de regalets (un i dos) una mica.... no sé.... vosaltres direu!!! A mi, m'agraden i formen part dels meus anys més joves.