TEMPS!

Silenci, prudent i contingut -preparatori i premonitori-, no vol dir oblit. Escolto música i analitzo totes les possibilitats. No puc confiar que d'altres -de caràcter poruc, ridícul i tibi (uns titelles)- facin res. Sempre ho havia sospitat, però -sense confiar-hi- encara em quedava l'esperança d'una sobtada i inusual mostra de dignitat. Malauradament... aquesta mostra ni està ni se l'espera.

Ha començat març i la temporada de bricolatge compulsiu. Avui ha tocat compra -de tot una mica- i demà començaré amb pintura, abans que dimarts reapareguin les pluges. Són moltes coses -algunes, només són petits detalls- i em proporcionaran distracció durant uns mesos. 

Fins fa una estona, em mirava quins compromisos literaris he d'atendre durant el mes de març: unes col·laboracions amb unes revistes amigues i uns concursos literaris. A vegades, tinc una sensació estranya: penso que tot plegat no serveix de res i que podria viure més tranquil sense adquirir aquests compromisos. D'altra banda, també penso que potser no seria tan feliç.

Passa el temps i poques coses em satisfan. En pocs moments trobo gaudiment. Suposo que ara només puc trobar motiu de satisfacció en una cosa: la Justícia Natural. Fer que cada cosa estigui al seu lloc i que tot esdevingui com he previst, és el darrer motiu d'orgull que em queda. La resta de coses ja no m'importen -han fet que no m'importin- i només assisteixo impassible i impertèrrit -sense oblidar- a l'enfonsament del vaixell. Quan una nau s'arma amb quatre canyes, per molt pintades d'or que estiguin i per molt que s'hagi volgut fer veure que era sòlida, acaba naufragant. Massa patrons de iot per manegar un transatlàntic, de segona mà i rescatat del desballestament, que fa aigües per tot arreu!

Temps, aquest és el secret i el que farà que tot sigui com hagi de ser! Només és una simple qüestió de temps!