Què es pot fer un diumenge d'aquells que et lleves d'hora? Segurament moltes coses: regar l'hort i/o el jardí, preparar un bon esmorzar... i arreglar les botes de vi. Fa uns dies, una de les botes de vi (la del vi ranci) perdia una mica -suposo que pel canvi de temps- i avui m'he decidit a posar-hi remei. Una mica de cànem embotit entre les dues costelles de fusta ha sigut suficient per aturar aquella mica de pèrdua (realment, només era una mica d'humitat). He aprofitat per netejar-la i deixar-la lluenta.
Cada vegada trobo més interessant això d'estar pendent de moltes coses aparentment inútils i poc productives. Fa un temps, havent rebut hereditàriament unes quantes botes -tres de vi, una de vinagre, una de conyac, una de vi ranci i una de mistel·la- de diferents mides i capacitats, vaig decidir desfer-me'n. Finalment -quina gran pensada!- no ho vaig fer i ara substitueixo -millor dit, combino- el plaer de destapar una bona botella de vi amb l'indescriptible sensació de treure una mesura de vi de la bota, deixar-lo airejar i veure-me'l amb la satisfacció de saber que he contribuït a crear-lo i formar-lo.
Aquesta activitat, com moltes altres aficions, requereix paciència, amor a la feina que es fa i moltes hores de treball. Potser és això el més meravellós de les aficions: penques com un animal i encara quedes content! Penso que això és el contrapunt, el contrapés d'allò que fem obligadament i, malgrat pugui ser menys feixuc, a desgrat.
I així passo el diumenge -com podria passar qualsevol altre dia-, amb la sensació d'haver fet alguna cosa útil i amb mil idees al cap per escriure alguna cosa. Com ja he comentat més d'una vegada, les activitats manuals -realitzades en soledat i amb possibilitat de pensar- em desperten la vena inventiva. Vaig doncs, a plasmar-ho en un paper... abans que se m'oblidi!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada