CANVIAR D'AIRES (I DORMIR)

Un dia més, estic de vetlla. No passa res, no passa res. Quan ja portes uns quants dies seguits, la teva ment comença a ofuscar-se i les idees rares comencen a rondar pel teu cap. Sabeu què costa viure en una illa paradisíaca com aquesta? Jo us ho diré. La renda per capita d'aquest lloc és de 857 € ... anuals!!!!!!!!!!. Us imagineu el que es pot fer en aquest lloc, de pau i tranquil·litat? No només té els serveis bàsics, té uns serveis que molts CAP i ajuntaments del nostre món voldrien. Massificació zero. Però qui hi viu tot l'any ho pot fer per menys de 900 €. Increïble, però cert.

Quan m'he assabentat d'això -a través d'un amic que m'ha tramés un correu des d'un lloc pròxim- he començat a fer càlculs. 900 € x 2 = 1.800 € Ja que hi vas, que et puguis permetre viure bé. Apurarem més: 900 € x 5 = 4.500 € anuals per tenir cinc vegades la renda per capita d'aquest lloc. Si això ho multipliquem pels 40 anys que em poden quedar de vida -en un excés de confiança pròpia i generositat- = 180.000 €. Una ganga, una autèntica ganga! Tinguem en compte que he fet el càlcul sobre el quíntuple de la renda per capita i amb una esperança de vida de 85 anys (cosa totalment impensable en el meu cas). No val la pena invertir els diners en viure bé, en deixar-se de xorrades i en ser feliç? M'ho estic rumiant, no us penseu que no. De fet, quan em toqui jubilar-me -si no ho allarguen i acabi tocant-me després de mort- tampoc hi haurà diners per les pensions...

THE RETURN OF CUETA'S MAN I ALTRES HISTÒRIES

M'esperen dies durs, dies d'instrucció i ensinistrament. Quan els tens ensenyats, van i marxen uns dies. Tota la feina feta i ara... És broma. Demà torna l'Alegria de la Huerta i això sempre és una bona notícia. Espero que vingui amb forces, suposo que ja em coneix i sap que li he guardat "distracció". L'altre company també m'ha fet evident la seva alegria pel retorn del Cueta's man. Una explosió de joia amb saltirons i tirabuixons en l'aire ha sigut la seva manera d'expressar aquella emoció que tan profundament l'embargava quan li he recordat aquest retorn imminent. Jo també estic content. M'apena molt el motiu de l'absència, però crec que el retorn serà beneficiós moral i anímicament. A més, em consta que ja té "mono" de mi. La seva component masoquista sé que l'impulsa a tornar. Una abraçada i sigues benvingut!

Parlant d'altres coses, sembla ser que la setmana acabarà amb traca final. Demà dinar de comiat, dijous dinar de.... bé, deixem-ho en dinar! Dijous al vespre, un sopar d'ex-companys (això d'ex, és un eufemisme). Setmana completa, setmana Comansi. Què més vull per a ser feliç? Moltes, moltes coses. No les enumeraré, seria molt llarg i no tindria suficient espai. No, no és veritat. Només em cal una cosa: continuar tenint la força suficient per tal d'aguantar. Només això. No em cal res més. El pas del temps posa cada cosa al seu lloc i a tothom el posa al lloc que li correspon. Ni més, ni menys. Aquesta és una Llei Universal.

També estic vivint un bon moment, un moment dolç. Les coses surten endavant i aquesta és una de les major satisfaccions que puc tenir. En podria tenir d'altres, però no tinc poder de decisió sobre elles i, per tant només puc alegrar-me o entristir-me, depenent de com evolucionen. Res més, no puc fer-hi res més.

Mentre se'm liqua el cervell amb la música que escolto darrerament -trance, progressive, etc-, penso en les sorpreses que et dóna la vida i en com en són de plaents algunes. Tenir l'oportunitat de conèixer algú que té la bondat com a targeta de presentació, sempre és un privilegi. Un petó des d'aquestes ratlles.

Se m'acumula la feina. Avui he vist nous concursos i premis literaris que han estat convocats. Ara em miraré què demanen i què tinc escrit que s'adeqüi a les bases de cada concurs. Uns petits retocs, uns petits canvis i.... a concursar!!!! Aquesta és una de les altres satisfaccions que em queda. Sé que no només és meva. M'imagino la satisfacció que tindran alguns amics i amigues meves quan vegin publicades les meves històries. Segur que l'emoció els embargarà!!!

Ho deixo, fins desprès (amb sort, si puc dormir, fins demà).

NITS SENSE SOMNIS

Vaig llegir en algun lloc que no somiar, et fa tornar boig i, finalment, et mata. Crec que es referien al somnis que tens mentre dorms. Allà no deia res dels somnis que tenim durant el dia, d'aquelles il·lusions que mai es realitzen i que caben esdevenint només somnis.

Ja fa molts dies que no tinc somnis -ni de nit, ni de dia- i que no els trobo a faltar. Només dormo una o dues hores a la tarda. De nit, res de res. Bé, menteixo, a vegades una hora, a tot estirar una hora i mitja. No sé fins quan durarà, però es fa cada dia més dur. D'aquí uns dies, si això continua igual, entraré a formar part de la categoria dels Zombis. Sort que la cafetera és la meva gran aliada temporal. Sé que aquesta aliada és traïdora i que les meves artèries acabaran dures i enterques.

Ahir va ser un gran dia, un dia d'aquells en els que veus que la teva feina serveix d'alguna cosa, que veus resultat tangibles. També va ser el dia de la veu dolça i així el titularé en el meu santoral particular. De la resta, poca cosa destacable. Només petites coses que et fan recuperar parcialment la confiança en la condició humana i que suposen la darrera taula de salvació. No espero res que em faci presagiar un gir significatiu en la meva vida. Només un punt de llum pot significar l'inici d'una cosa especial. No ho sé, el temps ho dirà.

Avui he enviat els dos relats. Hi tinc grans esperances però no és fàcil arribar a la final d'aquests concursos. Darrerament hi ha molta competència i s'ha de presentar un bon text. Per sort, tinc més de 300 relats escrits -també micros i hipers- i em puc permetre anar fent la roda entre tots els concursos i tots els relats. He d'actualitzar-los, això sí, però la base ja la tinc escrita -alguns des de fa anys- i només calen els darrers retocs. Em presentaré a un que ja vaig guanyar fa anys i que en una altra edició vaig quedar tercer. Són 1.200 €,  placa i la publicació. No és cap fortuna però per 10 pàgines, què voleu? A més, el termini de presentació acaba a finals de juny.

Vaig a preparar-me per d'aquí a una estona anar a treballar. La vida és així, no perdona. Avui penso que pot ser un dia tranquil i que podré acabar coses pendents. Tampoc és que en tingui moltes, però vull fer net i començar noves coses. Després més... 

MOMENTS DE DEBILITAT

Moments de debilitat? Definim debilitat. Què vol dir debilitat? Vol dir tenir inseguretat? No és una cosa estranya. Vol dir tenir ganes de fer una cosa prohibida i caure en la temptació? Qui no té una temptació? Vol dir haver fet una cosa que es volia fer i intentar excusar-se? Vol dir fer una cosa que ens aconsella el cor i que ens desaconsella el cervell? Vol dir fer evident fer allò que realment ens ve de gust fer, d'una manera salvatge i sense límit? Això no és debilitat, és ser humà!!!

Ja n'hi ha prou de preguntes en el post d'avui. Ara venen les respostes, malgrat no tinguin res a veure amb el primer tema. Ja he repetit moltes vegades que "res sembla el que és, ni res és el que sembla". Moltes vegades hem de protegir a qui apreciem. Hi ha mil maneres de fer-ho i una es deslligant-li les mans i deslliurar-la de rèmores. Immolar-se per allò que apreciem és una obligació moral que té mil maneres de dur-se a terme. L'allunyament voluntari -i protector-, deixar el camí lliure i el propi sacrifici són les més honorables. Això és el que penso i, normalment, sóc conseqüent amb allò que penso.

La vida ens oferix sorpreses agradables i desagradables. Avui n'he tingut una de molt agradable, d'aquelles que fan que el dia mereixi ser viscut. Si us l'expliqués, atesa la senzillesa de la sorpresa, diríeu que m'he tornat boig. No, no és això. En un món de taurons, on tothom intenta grimpar pel damunt del proïsme com sigui i de la manera que sigui, descobrir una veu dolça, una persona dolça, és un privilegi. No sé com anirà tot plegat, però avui ja he tingut el meu premi. El premi de la bondat...

COMENCEM BÉ!!!!

Tres quarts de quatre de la matinada, hòstia, hòstia, hòstia !!!! Comencem bé la setmana!!! Comença el calvari. Ahir al vespre, finalment, vaig sortir a fer una copa amb les puber-lolites i em van obsequiar amb els dos tangues. He arribat a casa a la una i m'he ficat al llit. Res, un quart d'hora i tornem-hi a ser... És el que hi ha! 

He continuat la meva lectura de La Muntanya Màgica i refet aquells dos relats que avui enviaré a concurs. Res d'important, un parell de microrelats sobre temes banals i intranscendents. El més important és que he entrat, una vegada més, en la roda dels concursos. Ja tinc un nou al·licient per perdre -o guanyar- el temps. D'aquí a una estona, semblaré l'au Fènix i renaixeré de les meves cendres. Tornaré a ser el de sempre, amb la mateixa energia de sempre, amb les mateixes ganes de fer coses. Fins a fotre el gran pet, continuaré sempre igual!

Durant un moment he fet un cop de cap damunt de la taula del despatx, però no he descansat. He continuat donant-li voltes a un assumpte que em té força... intrigat, la paraula és aquesta. De moment no us en donaré detalls.  Només us puc dir que quan em fan una pregunta amb molt d'èmfasi i insistència, començo a malpensar. Si aquesta pregunta prové d'una persona de la que tinc dubtes raonables i si, a més, no hauria de tenir cap motiu lògic per fer-me aquesta pregunta, encara malpenso més. Aquesta setmana faré una comprovació. Posarem una trampa al(s) tramper(s). Serà divertit, educatiu i servirà de puteig -i escarni- de la vil canalla. Serà un plaer indescriptible veure com queden en evidència i prenen consciència de la seva ignorància i imperícia en segons quins temes.

És el que té menysprear la intel·ligència del teu enemic. Voler jugar un joc en el que ell hi està més avesat i en el que, quan hi jugava, s'hi jugava bastant més del que ara hi ha en joc. Bé, continuarem jugant el joc, el Gran Joc. De tant en tant, és engrescador tornar a la feina dels vells temps i poder comprovar que no et rovelles. Serà un petit exercici, només una petita pràctica que alguns qualificarien "de primer curs".

Ja us aniré informant de com va tot plegat. Ara vaig a començar a espavilar-me. D'aquí unes poques hores començarà, una altra vegada, l'espectacle.