diumenge, 13 de setembre de 2009

DARRERS PENSAMENTS IMPOSSIBLES

El darrer dia de calma -que no el de vacances- està sorprenent-me d'una manera que mai hauria pensat que ho faria. M'he llevat tard -sobre les 9- i m'he begut la cafetera -sempre em prenc una cafetera de 6 tasses- mentre em fumava els primers cigarrets del dia. Un dia -potser el dia desprès de la meva mort- deixaré el cafè i el tabac. 
Mentre fumava i em bevia el cafè, pensava en si és realment necessari que demà retorni a la meva residència habitual. Quins motius tinc per a fer-ho? Per quin motiu no em puc quedar indefinidament al meu refugi? Necessito tornar a posar-me dels nervis, veient la societat que em creat? Què necessita una persona per viure? És necessari tot allò que hem fet indispensable per a viure? 
He fet una llista de les coses que necessito i les que no per a viure. Us sorprendria veure la poca quantitat de coses que necessitem per a viure. El pas següent és veure si tinc suficient capacitat econòmica per a finançar aquesta nova forma de vida fins a la meva mort. Sí, puc fer-ho. Les meves necessitats bàsiques queden cobertes i, a més, em puc permetre alguns luxes com comprar llibres i poder mantenir un ordinador amb connexió a Internet.
Desprès d'aquesta ratllada de primera hora, he començat a llegir un llibre - La muntanya màgica, del Thomas Mann- que recomanava una bloguera a la que m'aprecio molt.  Passats uns moments, ha començat a ploure. Tronava i els llamps compensaven la foscor dels núvols.  He pensat en quan vulnerables som davant els fenòmens meteorològics. Hi ha situacions en les que no podem fer res per a decidir el nostre futur. Qui pot fer res davant de la caiguda d'un llamp? 
M'ha passat el matí sense adonar-me'n i m'he posat a fer el dinar. Avui hi havia cursa de F-1 i volia estar dinat abans. He pensat en fer una cosa ràpida però saborosa. D'altra banda, també necessitava que m'aportés calories suficients per combatre la refrescada que han provocat les pluges. Dit i fet, avui fideus a la cassola. M'encanten tots els plats que porten pasta i el fideus a la cassola, una mica caldosos, són una exquisidesa. Els faig segons la recepta de la meva mare -que algun dia ja penjaré al bloc- i són una bona i ràpida solució per un dinar ràpid i nutritiu. 
Havent dinat, m'he "aparcat" al sofà,  he començat a veure la cursa i ha passat una cosa que les altres temporades no em passava: m'he adormit. Una vegada m'he despertat, ja havien acabat. Aquesta temporada no la trobo tant interessant com quan competien, en un frec a frec molt emocionant, Schumi i l'Alonso.
He anat fent zapping i he localitzat una pel·lícula que feia molt de temps que no veia: "Bar Coyote". No és que sigui una obra mestra però és distreta, que és el que esperes un diumenge a la tarda. Llavors, he tingut una altra idea "genial": muntar un Bar Coyote. Aquest ha estat el darrer pensament impossible.
Tot plegat em penso que obeeix a una manca absoluta de ganes de tornar a la "civilització". Per sort, potser d'aquí a una estona, podré tornar a parlar amb una amiga de Reus. La seva conversa sempre em desperta i em fa veure l'altre costat de les coses. Són converses sobre temes que es podrien considerar intranscendents però que defineixen molt bé quina és la personalitat i criteri sobre les coses que tenim tots dos. M'agraden molt i em resulten molt plaents aquestes converses. Demà més... des d'aquell lloc que -incomprensiblement- en diuen "civilització".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada