dilluns, 14 de setembre de 2009

DUBTES EXISTENCIALS.

Fa una estona, un amic em plantejava un dubte existencial -o un dilema- que el turmentava.Us ho explico i, si voleu, hi dieu la vostra:
Aquest amic, en Carles, fa temps que manté una relació molt distant amb la Sandra -relació distant és un eufemisme benvolent- i resulta que la Mercè organitza un sopar i els ha convidat a tots dos.
Conec en Carles i la Sandra, i crec que el conflicte que viuen, que va néixer a través de tercers i sense cap fonament, s'ha eternitzat en el temps. En Carles s'ha mantingut al marge i ha evitat qualsevol tipus de contacte amb la Sandra. Aquest allunyament d'en Carles s'ha produït per la seva pròpia voluntat i no per cap sentiment de culpabilitat, més aviat per no provocar -o justificar- cap tipus de reacció desaforada de la Sandra. Des de fa més d'un any i mig que no tenen cap tipus de relació i en Carles ha obviat en tot moment qualsevol tema que fes referència a la Sandra.
La Sandra, pel contrari, ha mantingut la seva actitud de víctima de les circumstàncies i -això és una opinió personal- ha arribat a creure's les seves pròpies mentides. Conec el cas i sé que les acusacions i retrets que fa la Sandra envers en Carles no tenen cap fonament. El problema és que ella també ho sap i, com a defensa psicològica i justificativa, ha arribat a assimilar com a certa la seva pròpia fantasia. Penso que és una manera de justificar davant tothom una reacció molt airada que va tenir al principi de la seva disputa i que -encara que sembli impossible- continua mantenint viva un any i mig desprès. Tot plegat s'ha convertit en una mena de psicodrama injustificable, fora de lloc i de temps. 
La Mercè és una noia que no té massa coneixença amb en Carles però que, malgrat això, mantenen una relació molt correcta i, fins i tot, cordial. Ara, marxa a fer un curset a l'estranger i fa un sopar de comiat. Els ha convidat a tots dos i en Carles no sap si anar-hi o no. La seva preocupació no és retrobar-se amb la Sandra, el que realment el preocupa és la seva reacció i l'espectacle que pot muntar. 
A  ell tant li fa l'espectacle però, ja que la Mercè ha tingut la gentilesa de convidar-lo i la valentia de reunir-los en un sopar, no vol que es vegi afectada per unes disputes que no van amb ella. Un espectacle només faria que deslluir un sopar on s'homenatja a la Mercè, una persona que no es mereix un lleig com podria ser una situació que podria desembocar en una disputa pública i surrealista. La Sandra, atès que necessita seguir justificant la seva "indignació impostada" i tot el que ha dit sobre en Carles, podria utilitzar el sopar per tal de continuar exercint el paper de víctima inconsolable i podria tornar a representar el seu particular psicodrama.
Com ho veieu? En Carles ha d'assistir al sopar, malgrat el risc de convertir-se en un psicodrama? Val mes passar i acomiadar-se privadament de la Mercè o, pel contrari, ha d'assistir al sopar, peti qui peti? 
Espero els vostres comentaris.... i els traslladaré al meu amic Carles.

3 comentaris:

  1. Apreciat amic, un cavaller crec que sempre ho ha de ser, i per tal d’estalviar un espectacle innecessari crec que hauria de parlar amb l’amfitriona, qui segurament l’entendrà i comprendrà, i per tal de compensar,-li pot proposar un sopar alternatiu ells dos, o un cafè de comiat així com desitjar-li que li vagi bé el curs, i el dia del sopar no estaria de més que enviés un ram de flors o uns postres com a forma de disculpa.... si al final quedar bé no costa tant...

    ResponElimina
  2. No estic d'acord, no és pot condicionar els fets a terçers, no esta malament parlar amb l'anfitriona i exposar la situació, més que res per prevenir-la, si l'anfitriona decideix que millor que no hi vagi doncs s'accepta, però tot i així sino va al sopar, aquesta mateixa situació es pot repetir en altres circunstàncies, que has de fer? no anar a on vols anar per culpa d'una terçera?, anar al sopar, s'hi ha xou sera un problema d'ella no d'ell i potser sigui la manera que ella s'adoni que no esta actuant de la manera més racional...i si tens raó quedar bé no costa tant mentres el que vols fer sigui el que realment desitjes fer.

    ResponElimina
  3. Gràcies amics. Per a la vostra informació: en Carles ha optat per la proposta d'en Molon labe. Com molt bé diu, quedar com un senyor no costa res. Ha exposat les seves raons a l'amfitriona i li ha fet veure que la seva intenció era no assumir de forma involuntària un protagonisme que li corresponia a ella.
    Salutacions.

    ResponElimina