diumenge, 18 de desembre del 2011

"COIOTS" DEL MÓN, UNIU-VOS!!!

Avui, acabat d'arribar dels dominis de la Heidi i les cabretes, el més fàcil seria parlar de la Marató i desfer-me en alabances en relació a aquesta meravellosa iniciativa. No ho faré! Francament, penso que no cal i que el ressò d'aquest esdeveniment ja és, justament, prou conegut.
Aprofito l'ocasió per felicitar-li el sant a una aliada (tampoc cal dir allò que no és) en aquest front comú des del que ens ha tocat lluitar.
Ara el tema del dia: els "coiots", aquesta meravellosa raça de "gafes", inútils, mancats de gràcia i víctimes de la seva pròpia maquinació. 
Des de petit, sempre van ser els meus dibuixos animats preferits. Veure la permanent lluita entre el Corre-camins i el pobre desgraciat del Coiot constituïa un plaer extraordinari. El més meravellós d'aquesta lluita era que no calia cap acció del Corre-camins. La pròpia inutilitat del Coiot era suficient per desfer els seus propis plans i maquinacions. Era una víctima de la seva pròpia ineficiència, inoperativitat  i ineficàcia. No calia que ningú li voles mal, ell sol -essent com era- ja s'en feia prou de mal!
La vida m'ha fet conèixer diversos coiots. Només cal tenir paciència i deixar que ells mateixos s'autodestrueixen. Només cal anar amb compte i no deixar que barregin els seus afers amb els teus. Amb la "sort" que tenen, enfonsarien qualsevol projecte, fins i tot els de més èxit. La tècnica amb aquests elements és senzilla: apartar-se'n tant com puguis i veure com, inexorablement, repetixen una i una altra vegada les mateixes coses, caient en els mateixos errors. Són aquells que modifiquen el seu projecte fins a mil vegades una vegada ja l'han fet públic. Amb ells no funciona la successió natural de les coses i no planifiquen abans de fer-ho públic. Van esmenant les "cagades" al davant de tothom, posant en evidència la seva inseguretat, inexperiència i manca de perícia (també el seu desig irrefrenable de protagonisme). Tenen pressa per fer evident que el "genial projecte" l'han parit ells (moltes vegades són males còpies dels projectes d'altres) i no es paren a revisar allò que s'atribueixen abans de fer-li veure la llum. Fins a 19 vegades, en una setmana, he vist esmenar -en veure la seva inviabilitat pràctica- un projecte pel seu presumpte autor!
Bé, vaig el meu homenatge als coiots del món, aquells que ens fan riure amb els seus intents fallits de demostrar que són capaços de tirar endavant els projectes -innecessaris- que ells mateixos inicien -per fer veure que fan alguna cosa de profit- i que mai arribaran a bon port per haver nascut amb l'únic propòsit de fer semblar competent a algú que mai podrà ser-ho.
La vida és dura, és així i no podem fer-hi res. Actuar contra-natura i intentar fer passar bou per bestia grossa no té cap sentit. Al final, el temps posa a cadascú en el seu lloc i les "cagades" del passat passen factura (he dit factura?). La pàtina i la falsa impressió de competència no s'aguanta gaire temps si no es basa en el treball cert, ben fet i constant. Quan les sensacions es basen en "com es voldria que fossin les coses" i no en "com són realment les coses" els fracassos estan assegurats. Quan a això s'hi uneix una manca absoluta d'autoritat, de disciplina i d'assumpció de responsabilitat, caure a l'abisme és el menys greu que pot passar.
Per sort, he ingressat -malgrat no era la meva primera intenció- al club del "Ja s'ho faran!" i això dóna molta tranquil·litat, fins i tot un cert plaer!

4 comentaris:

  1. Ei! Demà no sé si em podré connectar... Així que et desitjo un molt bon Nadal avui! :)
    Em dónes una abraçada?

    Filadora

    ResponElimina
  2. Hola guapetona!!!
    El dono una... mil abraçades i un milió de patons.
    Que passis un meravellós Nadal!!!

    ResponElimina
  3. Un pató Gerònima. Sigues benvinguda!

    ResponElimina