dissabte, 31 de desembre del 2011

UNA MIRADA ENRERE...

Avui fa un any escrivia un post premonitori. Poques hores després d'escriure'l, es feia realitat. Sempre he tingut una capacitat de visió del futur força accentuada.
Avui és final de cicle, final d'any. Avui tocaria fer una espècie de mirada enrere i un anàlisis de tot allò que ha succeït durant aquest període. Realment, tampoc sé si cal o no cal, si toca o no toca... només sé si vull fer-ho o no. 
L'any no va començar massa bé però va marcar un canvi de tendència, de vida, de costums i d'organització. També va significar -no em sap greu dir-ho- un alliberament. Quan una situació es torna irreversible i tots els protagonistes no fan altra cosa que incrementar permanentment el seu patiment, el millor és que aquesta situació s'acabi.
Aquest canvi, ha provocat altres canvis. Han sigut canvis menors, no tant radicals, però que m'han fet veure la vida des d'una altra perspectiva diferent. De fet, mirant enrere i valorant tots aquests canvis en el seu conjunt, crec que m'han preparat per iniciar un nou camí. Un dels indicadors més significatius del canvi és que el meu interès ara es concentra en el dia a dia -sabedor que tot és, sobtadament, finit- i obvia -relativament- el futur.
Moltes vegades -cada vegada amb més profusió- deixo que les coses esdevinguin per elles mateixes, sense intervenir-hi, deixant que sigui l'onatge de la vida qui m'acosti o m'allunyi les persones i les coses. Ja han deixat de preocupar-me coses sense cap sentit pràctic i sense cap contribució a la meva felicitat. Ha passat alguna cosa per fer aquest canvi -només és l'inici- de prioritats? No res! Bé, sí: potser ara sóc més feliç. 
Aquest any a sigut un període de provatures de diversos tipus: de força, de fidelitats, de fiabilitat... propis i aliens! També ha sigut -com a conseqüència d'aquestes provatures- un any de sorpreses, de decepcions, d'alegries i de desenganys. Ara, ja estic preparat per encarar el futur pròxim en unes condicions més favorables  i en una posició més forta -malgrat pugui semblar el contrari- per parar i retornar-li els cops a una vida que podria ser més senzilla.
En resum: un any trist -amb moments alegres, això sí-, però profitós. 
Demà comença un nou any. Fer propòsits? Potser sí que faré un post amb propòsits. D'altra banda, si he aprés alguna cosa és que les coses venen com venen, malgrat els nostres propòsits. És la vida, el destí marcat per cadascú qui governa i decideix quin és el camí pel que transitarem. Nosaltres només podem prendre petites decisions -moltes vegades, ignorants de la seva transcendència intrínseca- que ens fan semblar amos de la nostra existència. Mentida, tot mentida!!!!
En tot cas, que tots plegats gaudiu del 2012!

3 comentaris:

  1. Molt bon any maco i que sigui millor del que ens preveuen.^-^.Una abraçada forta.

    ResponElimina
  2. M'alegro que siguis més feliç. I jo sí que crec que les nostres decisions ens fan amos de la nostra existència. Altra cosa és que decidim seguint un bon criteri o no.
    En tot cas, que sàpigues que tu has sigut una persona molt important per mi en aquest 2011 i espero que no perdem el contacte. Dit això... BON ANY EXO! A ESFORÇAR-NOS PERQUÈ AQUEST 2012 SIGUI COLLONUT!

    Filadora

    ResponElimina
  3. Hola Maria,
    igualment et desitjo!
    Un petó molt fort i bon any!

    Hola Filadora,
    Sí, sóc -relativament- feliç. Les nostres decisions, a vegades, no compten. Són les decisions dels altres o el mateix entorn qui decideix el nostre futur.
    No perdrem el contacte fins que tu no vulguis. Molt important? Em fa neguit ser important per una persona tan meravellosa com tu: no voldria decepcionar-la. En tot cas, t'agraeixo la teva confiança.
    Un pató molt fort i bon any!

    ResponElimina