...I UNA (FUGAÇ) MIRADA ENDAVANT

Francament, avui no volia fer cap post. Avui, per mi, és un dia de recolliment, de record i de profunda reflexió. És un dia d'aquells en els que no tens ganes de fer res ni de veure o parlar amb ningú.

Aquest any que comença intueixo que serà un any de canvis molt profunds i radicals, tan individualment com col·lectivament. També serà un any convuls i marcat per la tensió. Les alegries del passat passaran factura i no tothom serà capaç de pagar-la. Espero equivocar-me -ho dic de tot cor- però auguro una gran fractura social i temps força difícils.

A nivell personal, poca cosa espero. Només continuar endavant, però amb canvis d'actitud. Altres maneres de viure la vida, altres prioritats, altres formes de gastar el meu crèdit vital. També veig un principi i un final -no per aquest ordre i sense saber com en seran de radicals- que recol·locarà moltes coses en el seu lloc i que portarà implícita la mort i el renaixement.

Segurament, el pessimisme és el que avui em toca sentir, però també m'agrada ser realista i això que he escrit és el que penso i el que veig a venir. Malgrat això, també he de dir que la capacitat de resistència i sofriment de l'ésser humà és molt més gran del que podríem pensar. Utilitzar aquest recurs marcarà la diferència entre l'èxit i el fracàs.

Mentre arriba tot això, només en resta desitjar a tothom un bon any 2012, tot esperant que els meus pensaments siguin erronis i que tot vagi com una seda.