MARSUPIALS I ALTRA FAUNA

Primer de tot, un somriure d'orella a orella per haver aconseguit arribar a l'objectiu principal: encarar el cap de setmana amb la salut mental més o menys equilibrada, havent suportat l'envit dels atacs externs.

Com ja he dit en diverses ocasions, molts dels meus relats estan basats en l'observació de l'entorn i en els gestos, paraules, tics, comportaments que observo durant la meva vida diària. Això no vol dir que, en els relats, parli de persones concretes i reals. Això vol dir que utilitzo alguns tics o peculiaritats de persones reals a personatges totalment ficticis, fent coincidir en un mateix personatge els tics de més d'una persona real. 

Ahir al vespre, vaig rebre una trucada força curiosa i que ha provocat el meu somriure en més d'una ocasió durant el dia d'avui. El meu interlocutor (gola profunda), després de parlar amb mi durant una estona i fer-me un retrat de la situació en un lloc concret i de la naturalesa de les relacions interpersonals dels que habiten aquell lloc, em diu: 

-Per cert, saps com li diuen al JX entre els "companys"? -amb un punt de misteri provocador.

-No, li responc jo -amb una curiositat que se'm menjava per dins.

-Vinga, vinga, que segur que ja ho saps!

-Que no! Com li diuen?

-El marsupial!

-Com? -li responc, sense entendre res de res.

-El marsupial! Saps perquè?

-No, però estic segur que tu m'ho diràs!

-Perquè les cries dels marsupials sempre van agafats a la mamella de la mare, dins la bossa.

-I...????

-Que el FX va penjat del JX tot el dia, menjant-li la p... amb la boca!. Sembla una cria de marsupial. Bo, eh?????

-Ets un autèntic anormal, ho saps, no? -li dic mentre em parteixo de riure.

-Però és bo o no? -em diu, com si hagués descobert la pólvora.

-Val, sí, es refotudament bo. -mentre visualitzo mentalment la imatge i la comparo amb l'actitud del FX- Realment és molt bo! Però tinc un dubte: dius que això corre entre els "companys"?

-Sí, és una frase que ja he escoltat a més d'un, sobretot dels pisos alts. Sembla ser que prenen al FX com un pobre desgraciat que només sap ser sumís i servil. Una cosa és estar agraït a algú que et fa servei i una altra és enfotre-se'n d'aquest pallassot! L'FX ja està en aquest segon grup. Ara ja saben de quin pal va i que és un "si senyor".

-Doncs jo em creia que el tenien valorat -li dic, incrèdul de tanta mofa.

-Ja coneixes als "companys". Només comptes si poden treure alguna cosa de tu. Si els segueixes el joc i, a més, ho fas servilment, et converteixes en el seu bufó. És trist però és així. A més, ja coneixes com és el FX: per un copet a l'espatlla s'arrossegaria d'aquí a Pequin! 

-Sí, en això tens raó! -Jo ja em feia la imatge del FX amb la p... del JX a la boca i intentant agafar-se a la seva cintura per no caure a terra, mentre li preguntava si li agradava com ho feia. Vaig tenir un moment surrealista amb aquesta visió!

Finalment, va acabar la trucada i vaig pensar en escriure un relat sobre això. Potser el cap de setmana faré un pensament i m'hi posaré. De moment, vaig a dormir, que ja és tard i em pesen les parpelles.