A medio camino de la vida,
en una selva oscura me encontraba,
porque mi ruta había extraviado.
La Divina Comedia (Dante Alighieri)
Espero que arribi Cap d'any llegint -una vegada més- un llibre que trobo fantàstic i extremadament actual: La Divina Comèdia. No és un text fàcil i cal submergir-se en el context de la seva escriptura per poder copsar tots els matisos que ens ofereix l'autor.
De tant en tant, aixeco la vista i faig parades en la lectura. Miro al meu voltant i sóc capaç d'identificar algunes circumstàncies del text. Potser tots acabarem a l'Infern que esmenta Dante i la nostra eternitat tindrà les característiques que ell retrata magistralment. Potser sí que serà així...
Tinc pendent el darrer text -demà és el darrer dia de presentació- de l'any en fase de repòs. Per sort, el puc presentar per correu electrònic. Aquesta tarda, després de la potent migdiada -posterior a la ingesta d'un exquisit cabrit al forn- acabaré (o no) d'escriure'n la darrera versió, amb totes les notes i modificacions de darrera hora. De fet, aquest relat no estava previst. És la darrera cosa de l'any que ha sorgit de manera inesperada.
Mentre llegeixo, menjo i escrit les darreres paraules d'un any amb més ombres que llums, reflexiono sobre tot allò que tinc anotat a la meva inseparable llibreta. Repasso cada apunt dels relats, cada fet destacable, cada cop de porta als morros, cada escopinada a la cara (la darrera, molt recent), cada menyspreu, cada menysteniment, cada intent d'engany -encara costa que m'empassi segons quines coses-, l'evolució de molts temes, actituds i postures , cada situació surrealista i..., fins i tot, alguna situació satisfactòria! A la vida, tard o d'hora, tot arriba i a cadascú ens espera el nostre Infern. Reviure tot allò que he anotat durant l'any em proporciona la suficient perspectiva per poder col·locar cada cosa i cada individu en el prestatge vital que crec li correspon, en funció de com han sigut les nostres relacions. Aquest proper any serà força interessant i tindré l'oportunitat de retornar molts favors i d'agrair algunes coses. Com vaig llegir una vegada (potser ho vaig sentir...?), la consciència de la mort imminent -ja sigui física, social, laboral, etc.- té aquestes coses: et permet administrar Justícia, sabent que el teu final serà el mateix.
En tot cas l'any s'acaba i encaro el nou amb una nova actitud, sabedor que tot té un final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada