diumenge, 2 de desembre del 2012

L'HORA DEL PATI (PARÈNTESIS)

A vegades és convenient fer parèntesis. Deixar que la vida transcorri lànguidament, com si la cosa no anés amb nosaltres, com si les preocupacions no fossin pròpies i com si tot plegat formés part d'un món aliè que observem des de la distància, sense intervenir-hi.
Des de fa uns dies, visc en un parèntesis. Tot plegat, això tampoc té solució! Ja ho deia un gran savi: Si té solució, perquè et preocupes? Si no té solució, perquè et preocupes? Al final, val més deixar que la força del destí ens arrossegui i deixi que tot passi quan hagi de passar i com hagi de passar. Intentar forçar les coses és del tot inoperant i inconvenient. 
Assisteixo -escèptic, impassible i impertèrrit- a la desintegració de la societat tal com la coneixem. No sé si em sap greu o no. Només sé que la situació s'agreuja per moments i que les mitges solucions no solucionen res. Aquesta vegada el nou any no portarà esperança, només confirmació del declivi i obrirà les portes a moviments convulsos. 
Ahir al vespre contrastava aquesta sensació amb un parell d'amics amb els que vaig anar a sopar -res, unes taules de patés i formatges, amb uns gotets de vi- i estaven molt d'acord amb aquesta apreciació meva. Comparàvem aquesta situació amb altres situacions viscudes en altres llocs i en altres moments: salvades les peculiaritats culturals, són idèntiques! 
Ho deixo, ara ja s'ha acabat l'hora del pati. Ara toca continuar amb els relats. Durant el mes de desembre acaben molts terminis de presentació d'originals a concursos i tinc un agenda força atapeïda. Ara continuaré amb un que es diu Eteris.  Potser sí que tot és eteri i canviant...

2 comentaris:

  1. Hola Exorcista! Saps? Llegint el teu post he tingut la sensació d'un enfoc pesimista, cosa que no acostumo a sentir en llegir-te.
    Sovint hem d'arribar al final per començar de nou. És cert que no venen temps fàcils, però vull pensar que som més conscients que fa dos anys per afrontar-los.
    Sigui com sigui pensem en "avui", o millor en "l'ara" i intentem fer les coses el millor que sabem.
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Ona, guapa!!!
      Potser sí que té un caire una mica pessimista. Malgrat tot, estic amb tu amb això que dius de tornar a començar de nou. Tinc la percepció d'un sistema esgotat que necessita regenerar-se.
      Un petó molt fort!

      Elimina