dissabte, 16 de febrer del 2013

PARLAR I ESCOLTAR

La Fireta i els firaires estan revolucionats (i haurien d'estar acollonits)! Ho entenc: per ells no és important el fet i la manera d'aconseguir la informació; per ells, el que és més important és que la resta de la humanitat sàpiga què fan, com ho fan i -en darrer terme- qui ho paga.
Mica en mica s'aproxima una situació que ja fa temps que veig a venir i que ja he anunciat de forma reiterada en aquest bloc. Fins ara, els membres de la Casta es tapaven les vergonyes entre ells. Ara, la situació és diferent: en un totum revolutum, que augmenta geomètricament i sense control, els de la Casta han perdut el control i ja no són capaços d'aturar el flux d'informació sobre les seves activitats. Queda poc pel punt de trencament: serà aquell moment en el qual -ho dic amb tot el meu respecte i pesar- la gent deixi de suïcidar-se -davant la desesperació de ser desnonats- i comenci a suïcidar membres de la Casta. Només és una simple qüestió de temps!
Parlant d'altres coses, sembla mentida com pot ser-ne de reconfortant sentir una veu del passat! Abans d'ahir, al vespre, vaig rebre la trucada d'un col·lega que responia a un requeriment fet fa mesos. Després d'explicar-li què necessitava, el silenci fou la seva resposta durant tot aquest temps. Ahir, a primera hora, em va lliurar tot allò que jo li havia demanat. Molt bona feina, sí senyor!!!! 
Fa una estona, visualitzant novament un DVD que em van passar ahir, recordava quan els ordinadors només acceptaven discs de 5,25 i de 3,5. Quina poca capacitat tenien aquells discs! Seria impensable ficar-hi imatges de vídeo o fotografies. Aquest DVD conté imatges de vídeo, fotografies, so, documents escanejats, etc. i encara no està al límit de la seva capacitat. Sembla mentida com avança la tecnologia!
Un apunt final sobre aquesta dèria per tenir constància d'allò que fan els altres: és interessant saber les il·legalitats -i poder-les demostrar- però pot ser més sucós -i rendible- saber les immoralitats i poder-les fer públiques. Veurem com acaba tot plegat. Em temo -bé, realment els que han de témer són altres- que l'espectacle només acaba de començar i que queda molta funció!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada