RELACIONS IMPOSSIBLES.

Una de les meves especialitats -des de fa anys i en diferents àmbits- ha sigut analitzar relacions i preveure reaccions, racionalitzant fets característics. Ara gaudeixo molt d'aquesta experiència veient com els personatges creen vincles -alguns interessats i d'altres porucs- entre ells. Algunes d'aquestes relacions podrien semblar impossibles, ridícules però, malgrat tot, s'estableixen. La naturalesa de l'ésser humà és així de voluble i canviant!

Intento escriure una mica més i la meva intenció es veu frustrada. Avui sembla el dia de les mitges frases, de les interrupcions constants -per temes que m'importen ben poc- i he decidit fer altres coses. La novel·la que esmentava a l'anterior post, haurà d'esperar-se. De fet, ara només canviava l'orientació d'alguns personatges. I és que ja m'ho deia un amic meu (dels de veritat) fa anys: canvien més els pretesos amics que els enemics declarats. En el fons -en essència- tenia raó: d'un enemic res et sorprèn i estàs preparat per qualsevol maniobra. Del pretés amic no t'esperes segons quines coses. O potser, íntimament, sí, però no vols acceptar-ho. En tot cas, la decepció i la reacció és més extremada i virulenta, per inconcebible, traïdora i indignant. Aquest és l'esperit que intento transmetre als personatges de la novel·la. 

Atès que no puc escriure, vaig a fer altres coses: per exemple, empeltar un parell de rebrots bords de prunera. Després, potser intentaré continuar...