dissabte, 6 d’abril del 2013

FENT (PASSANT EL) TEMPS.

Faig una parada en el camí per alleugerir pes. Moltes vegades, parlar de les coses serveix per alleugerir-ne la feixuga càrrega. El problema és tenir coses de les quals -encara- no puc -vull- parlar-ne.
Passen els dies i moltes coses ja no tenen interès. Només les converses furtives tenen algun punt del tot surrealista que em provoca un somriure. És el somriure d'aquell que pensa: "Jo ja ho sabia. Ja ho havia dit". Francament, hi ha coses que no em provoquen cap plaer. Ans al contrari, penso que totes les coses -bones i dolentes- són caselles de la ruleta vital i que s'ha d'acceptar on cau la boleta. No cal magnificar ni els èxits ni els fracassos: en la justa mesura està l'encert.
Tinc la resignació -el tantsemenfotisme- del que sap que només hi pot haver un final i que només és un tema de temps arribar-hi. Trobar el moment oportú  -per sorpresa, sense un avís evident- és el que marcarà el final de tot plegat. De moment, només cal esperar, en calma. 
Estic fent un nou relat (tipus faula). El protagonista i uns acompanyants estan en una pedra, al mig del riu, i veuen com puja el nivell de l'aigua. Alguns dels seus acompanyants, preses del pànic i patint per mullar-se, salten a una altra pedra, creient que allà no els tocarà l'aigua. L'aigua continua pujant, però en el seu nivell màxim mai arriba a ofegar al protagonista. La nova pedra dels seus antics acompanyants esdevé un lloc perillós i més baix que la pedra del protagonista. Per la seva situació, fa que el nivell de l'aigua sigui més alt. Ara, el protagonista ja ha passat el pitjor de la riuada i només pot esperar que el nivell de l'aigua es mantingui o baixi. A vegades, canviar de pedra a mitja riuada només serveix per empitjorar la situació! El pitjor és que la pròpia riuada t'impedeix tornar a la pedra d'origen. Res, un petit exercici...
Tinc unes ganes brutals de que la propera setmana comencin a pujar les temperatures i de poder passejar i prendre el solet!

9 comentaris:

  1. Escoltes l'espera?
    Que pot fer que sacrifiquis l'espera?
    Estimes l'espera?
    Creus que l'espera et vol fidel?
    Analitzes el sentit de l'espera?
    Diries que l'espera és el teu centre ara mateix?
    Creus que hi haurà més esperes, o bé penses que acaba amb aquesta?
    Et posseeix l'espera?
    En l'espera hi ha un punt culminant?
    T'és un goig l'espera?
    Et lliures a l'espera sense reserves i amb la mateixa promptitud de la primera vegada que vas decidir esperar?
    L'espera et fa ser un home de fets, més que de paraules?
    Ets obedient amb l'espera?
    La teva espera és una pregària de situació?

    Quina és la grandesa que estimes?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      És molt simple i senzill: simplement espero!
      No et pensis, saber esperar és un art. Saber endevinar quin és el moment oportú, el lloc oportú... Quan només tens -et queda- un objectiu a la vida, s'ha de ser molt curós: no hi haurà una segona oportunitat.
      Petons!

      Elimina
    2. I què esperes? I per què no hi haurà una segona, tercera... oportunitat?

      No seràs pas un franctirador apostat en una teulada, oi?

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    3. Hola Onze,
      Mai no se sap quantes oportunitats hi haurà. Cal doncs aprofitar les primeres.
      Les teulades són llocs molt incòmodes!

      Elimina
    4. Però què esperes?
      No seràs pas un franctirador apostat en una cantonada, oi?

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
  2. Hola Onze,
    No,jo no he sigut mai de fer cantonades...
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I què esperes?

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    2. A res. Simplement no vull fer-ne. Així de senzill!

      Elimina
  3. Que què esperes, t'he preguntat i no pas "a què esperes"

    Què esperes EXORCISTA?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina