dilluns, 1 d’abril del 2013

GROTESC I ARABESC

Aquest cap de setmana llarg, m'he dedicat a preparar-me pel retorn -és com un post-part- i m'he rellegit un llibre de l'Edgard Alan Poe: Contes del grotesc i de l'arabesc. No, no és una contradicció gaudir del cap de setmana, tot dedicant-lo a preparar el retorn. En tot cas, és un exercici força saludable i convenient. Retornar amb unes certes garanties, en segon quines cases de barrets, sempre és recomanable.
Quan les coses van mal dades -hi van, hi van!- sembla que tot es compliqui i es confabuli en contra. Res millor que estar preparat! Quan sembla que tot deixa de funcionar i el personal es torna boig per nimietats, trobant del tot inexplicables i inexcusables situacions perfectament explicables i excusables -si saps de què estàs parlant, clar!-, només es pot fer una cosa: deixar que els intel·ligents portin la iniciativa i esperar que es trenquin les banyes contra la paret (a ser possible sense fer gaire soroll i embrutant el menys possible).  
Quan tot entra en crisi, les coses més nímies esdevenen autèntics reptes i tot plegat es converteix en grotesc i arabesc. La situació més senzilla degenera fins assolir unes proporcions i característiques grotesques i injustificadament complicades. D'altra banda els canvis de direcció, erràtics i desesperats, només són una mostra de la manca de criteri i de seguretat en allò que es fa. Ara només queda -puc, per descart al·liè i involuntari- assistir al lamentable espectacle dels que mai han tingut la necessitat de fer possible allò que era -semblava- impossible. Doncs endavant: ja poden començar! Jo m'ho miraré des de la distància, intentant no prendre mal i buscant les set diferències amb el cambrot dels germans Marx...

11 comentaris:

  1. "Aquest cap de setmana llarg, m'he dedicat a preparar-me pel retorn -és com un post-part- "(L'EXORCISTA)


    Madonna Augusta!

    Ha estat una nena o un nen?

    Com tens la coseta?

    Tens els pits multiformes?

    S'aferra al pit?

    Precisa, precisa...

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze!
      Res, tot correcte. Era una simple comparació. Ni pits multiformes ni ningú aferrant-s'hi.
      Petons!

      Elimina
    2. Doncs si no tens la pujada de la llet, per que fas aquesta comparació? Que no dóna més de si la teva imaginació que sembla només un címbal que dringa?

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    3. Ah, benvolguda Onze...!!!!
      Em permets una petita broma? A mi la llet no em puja... em baixa!!!
      Tots tenim la imaginació que tenim (com moltes altres coses) i complim la penitència de les nostres limitacions (tots en tenim i són diverses).
      Petons!!!

      Elimina
    4. No era un atac a les teves limitacions. Em pensava que el teu post-part era una realitat viscuda...!

      Ja observo ja que la teva imaginació, com la teva llet és de teules avall...

      En fi, que no t'encegui la baixada, que nodreixi també l'aire i el sol i la rosada...

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina

    5. Sota l'escalf del mateix sol i la frescor del mateix aire:

      https://www.youtube.com/watch?v=cNAoLshcMsg

      Amunt!

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    6. Hola Onze,
      Ja hi comptava. De fet, trobo molt poètics els teus comentaris.
      Petons!

      Elimina
    7. Potser els trobes poètics, però no ho són.

      No estructuro pas les paraules que penso, ni acostumo tampoc a corregir les faltes d'ortografia. I per descomptat no em dedico pas a rimar els jocs fonètics, o a construir planimetries estudiades...

      Opino i generalment tal i com em surt d'algun lloc més o menys insensat. Diguem que hi ha llocs de l'anatomia humana que m'inspiren a aspirar!

      No et confonguis amb mi; no sóc poeta o poetessa. Ni ho vull ser.

      Tot el que escric, on sigui, són opinions que tinc i que em tenen també. I aquestes estan obertes a dignitats possibles.

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!



      Elimina
    8. Escolta, demà al CCCB de 18-20h. Fan "Poetry". Es dediquen a recitar poemes
      (alguns fins i tot els interpreten) i després es voten entre ells.

      He pensat que potser a tu et van aquestes coses... ;-)

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
  2. Com són els teus petons?

    Són durs com un costum,potser?
    Tal vegada abracen?
    Es deixen vèncer?
    Són exigents?
    Es cansen?
    Van més enllà?

    Què fan d'extraordinari, de més a més com diuen els grecs: "perisseuo,perison"?

    Muà!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!



    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascun és diferent. Un petó és un joc entre dos. Un pren la iniciativa, però l'altre respon. Cada petó és únic i és l'expressió carnal d'un sentiment que esdevé en un moment concret. Cada petó té el seu què i correspon a un sentiment concret!
      Petons!

      Elimina