diumenge, 7 d’abril del 2013

ORIGENS I FINALS

Llegeixo els nous capítols d'una ficció que està escrivint una amiga. Cada setmana m'envia el que ha escrit i jo li afegeixo apunts surrealistes per tal que ella els desenvolupi o descarti. Escric, doncs, sobre escrits d'altres. Passa el temps lentament i no tinc ganes que arribi el maleït Monday. Francament, no tinc cap motiu per llevar-me d'hora i continuar amb aquesta rutina diabòlica.
Per sort, demà farà solet i ja començarà a ser agradable fer passejades. Cal aprofitar aquests dies de bonança i deixar-se portar. Tinc les mans clivellades de treballar a l'hort, però el plaer de veure la terra desvetllar-se ho compensa tot. De fet, aquestes són les coses que ara m'importen. La resta només estan allà, venen, passen i desapareixen. Tot plegat tampoc tenen cap lògica i de la mateixa manera que arriben, marxen.  
Tot té un origen i un final. Només cal que el trànsit entre un i altre sigui el més gratificant possible. Sí, ja ho sé: no sempre és -ni pot ser- així, però almenys cal fer que sigui el menys desagradable possible. Tinc la sensació que aquesta propera setmana algú tindrà la "necessitat" de parlar amb mi. No sé si ho farà o no, però sé que existirà la necessitat de fer-ho. Fins i tot m'atreviria a dir de quin tema voldria fer-ho... Bé, que sigui el que hagi de ser: la "necessitat" no és meva!
Continuo escrivint petits relats per encàrrec. Res transcendental, però sí que és gratificant. Aquesta setmana no m'havien "suggerit" cap tema i he pogut escriure sobre el sexe dels àngels i sobre la innoble decadència del l'ésser humà (banyes i pors, promeses i mentides). M'agraden els relats amb una mica de "marro". Tot plegat, no fan altra cosa que reflectir la simple realitat. 
Ho deixo. Vaig a fer un most i a ordenar quatre apunts que he pres aquesta tarda, tot prenent una cervesa, quan he acabat a l'hort. Tinc la tranquil·litat dels que saben quan passaran les coses i no m'agradaria patir l'eterna incertesa dels que viuen pendents, sabent que passaran però sense saber quan.

7 comentaris:

  1. "Francament, no tinc cap motiu per llevar-me d'hora i continuar amb aquesta rutina diabòlica." (L'EXORCISTA)

    Tu no estàs foll d'AMOR com en Ramon Llull?
    Ell no creu només en amors que comprometen menys. Ell es compromet amb l'AMOR. I només per això,ja és més que ètic el "Monday". No permetia, ni permet cada cop que el retrobo,que el seu Amat s'absentés dels seus ulls. Ni dels corporals!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Doncs mira... NO, no estic foll d'amor! I tu?

      Elimina
    2. SÍ! Folla d'AMOR; alliberada del desig de cupiditat.

      Demana de ser deslliurat tu també i seràs un foll d'AMOR (en majúscules). Un fiat d'aquest AMOR que tot ho pot.

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    3. Hola Anònim (Onze pels amics?)
      Folla d'AMOR? Enhorabona!
      Ser deslliurat? De què?
      Un PETÓ (amb majúscules)

      Elimina
    4. Ser deslliurat de tot allò que no et permet SER (en majúscules) per no cansar-te mai de lluitar, amb una força i una empenta tals que, per poc que t'hi posis a tret polvoritza exhibicions que et justifiquen.

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
  2. em sembla que ja t'ho he dit, però a mi em faria molta mandra escriure per encarrec

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pons,
      Mira, depèn molt del tema. A vegades, per poder escriure un tema lliure has de fer algun tema pautat.
      La cosa va així...

      Elimina