APROFINTANT QUE...

Aprofitant que... els núvols s'han trencat, prenc una mica el solet, mentre ja començo a sentir fressa a la cuina, senyal inequívoca que alguna cosa s'està preparant. Llegeixo un primer esborrany de Companys & Companys, SL. Aprofito per afegir notes al marge i fer-hi alguna correcció. Cada vegada em venen més coses al cap per posar-hi i també incremento el nivell d'acidesa. 

Aprofitant que... tinc uns quants dies de vacances -ja tocava!- aprofitaré per anar tancant coses i temes. Mai se sap quan les coses es poden acabar -només és segur que s'acabaran- i no voldria que tot plegat m'agafés amb els deures sense fer (dit planerament: amb els pixats al ventre). Des d'un temps ençà, penso que el millor és deixar-ho tot i dedicar-me a gaudir del que em vaig guanyar de jove. Tampoc cal fer una vida gratuïtament opulenta. Potser només cal fer una vida basada en cobrir la necessitat espiritual (per sort, la material no em costaria gaire de cobrir).
Aprofitant que... ja tot me la trae al pairo, aprofito per saludar -sense cap respecte ni admiració- als trobadors de la donzella, als emissaris de tercers, als orfes de caràcter i dignitat, als venedors de bíblies, als imitadors -cutres- del Suárez (puedo prometer y prometo) i als éssers porucs que canvien de fidelitat -de fet no en tenen cap, ni a ells mateixos- segons d'on bufa el vent en cada moment. A tots ells, el meu sincer condol: ha de ser terrible viure d'aquesta manera!
Vaig a fer la paelleta dels dissabtes!!!