Avui, dissabte al matí, a la gandula de sota la prunera -en un dia fantàstic-, llegeixo una mica. Faig alguna aturada per recordar -a iniciativa de qui m'acompanya- jocs de saló i és inevitable pensar en aquelles meravelloses estones de jocs infantils. Per sobre de tots, m'agradava el joc de les cadires. També n'hi havia de més brutals, com un -no recordo com es deia- que consistia en que un equip formés una espècie de ruc humà i l'altre equip saltava a sobre... Bé, han passat molt anys!
Les coses retornen i els jocs de saló mai perden pistonada a l'hora de distreure el personal. Ara ja m'interessen més aquelles que no tenen una component física i estic més per aquells considerats "d'estratègia". De fet, fa temps que jugo una partida inacabable amb un parell de coneguts -amb fases d'aliances múltiples, temporals i desconcertants, amb diferent sort- i cada vegada es posa més interessant (per sort, no crec que llegeixin aquest post i tampoc que descobreixin la meva estratègia). Ara hem arribat al punt que em creuen mig mort i volen fer-me fora de forma definitiva de la partida. No: tot és un miratge i la preparació de la resposta final. Esperar que el seu atac sigui virulent -però ineficaç i basat més en la voluntat que en la possibilitat -, em permetrà aprofitar l'impuls de la seva embranzida -una mica desesperada, però confiada- per armar el meu contraatac. Quan més virulenta sigui la seva jugada, més brutal i desconsiderada serà la meva resposta. Tot plegat, ara estic en aquell punt de la partida en el qual ja he assumit que la derrota podria ser imminent -un fet, segons la seva perspectiva- i, per tant, no tinc res a perdre i potser alguna cosa a guanyar: la satisfacció de la seva derrota!
Ara continuaré llegint Camino de perfección, de Santa Teresa de Jesús. Aquest text, el va escriure entre 1564 i 1567, per a les monges del Monestir del que ella n'era priora. El més interessant són els 26 primers capítols -en té 42-, en els quals aconsella sobre la manera de progressar en la vida contemplativa (que ara tant m'interessa a mi i de la que m'he fet -amb inestimable ajuda- un fervent practicant).
Doncs això, ho deixo per ara... Fins la propera interrupció!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada