diumenge, 22 de febrer del 2009

COMENÇA L'ESPECTACLE (ELS ASSOCIATS)

En Pol hi havia estat donant moltes voltes i va decidir que era hora de començar a moure fitxa. Fins ara només havia emprés una acció puntual i ara calia fer que el dòmino anés caient de forma ordenada però constant... una fitxa darrera l'altra.

La primera acció l'havia emprès personalment, però ara no era qüestió de voler ser més valent que ningú i va pensar en fer servei dels "associats". Aquests personatges els utilitzen els Estats per tal de no tacar-se les mans si l'acció surt malament. Normalment fan servir personal propi però, quan hi ha un risc raonable de que es pugui saber que el fet ha passat o quan hi ha risc de que qui fa l'acció sigui atrapat, es requereixen els serveis dels "associats".

La manera de contractar-los és fàcil: es paga un preu i si l'acció s'avorta o no es pot portar endavant no es retornen els diners, queden com a diposit per a posterior accions. Aquests diners pagats i no compensats, tenen un codi assignat i en Pol només havia d'aconseguir uns quants codis per tal d'activar els "associats".

En Pol va requerir a un vell amic i, de moment, va aconseguir tres codis (aquesta és una pràctica habitual entre companys de fatigues). És el que té.... mai t'alliberen del tot (de tant en tant encara requereixen els teus serveis) però sempre et consideren un d'ells i et cuiden com sempre. Només havia d'anar en compte, en Pol sabia que vigilaven els seus moviments i no era qüestió de posar les coses fàcils a aquesta colla de xitxarel·los, que intentaven jugar un joc que en Pol havia jugat durant vint anys. Per sort, disposava d'un telèfon mòbil prepagament dels que van sortir al principi (ja fa uns quants anys), d'aquells que no es registraven a nom de ningú, de fet podies comprar el pack inclús a grans magatzems, passaves per caixa i pagaves... cap més tràmit.

Ara només calia pensar en qui serien aquests tres primers objectius atenent als interessos d'en Pol (mai atenent a l'animadversió que els hi pogués tenir en Pol. En aquestes coses els sentiments no compten). La primera acció, que en Pol havia solucionat d'una manera freda, neta i acurada, havia estat un èxit pels interessos d'en Pol. Ara només havia de pensar una mica i decidir-se.... En tot cas, ja n'estava fart que li toquessin el voraviu i havia d'acabar aquesta situació d'una forma definitiva. Ara tenia altres qüestions més importants de les que ocupar-se.

Què en penseu... per qui es decidirà en Pol?. Penseu que aquest segon llibre és la continuació del primer en versió revenja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada