Aquesta és la història d'un home altiu, sense complexos (o amb tots). Viu rodejat de papers... però només el rodegen. Mai ningú ha vist que en toqués cap per tal de tramitar-lo. De tant en tant els canvia de lloc per fer veure que se'ls mira. Viu la jornada laboral amb una intensitat frenètica: llegeix el Mundo Deportivo, l'Esport ..... i tot això sense patir un col·lapse mental. Mai ningú ha pogut esbrinar si compren el que llegeix o només ho fa veure i tan sols mira les fotos.
El seu cap el sodomitza mentalment cada dia però ell, que ja fa molt de temps que ha perdut la dignitat personal i professional, continua rient-li les gràcies, assentint a totes les animalades que li diu i que considera veritats absolutes. Cada dia és igual que l'anterior... només canvia la intensitat i la duració de la sodomització mental (suposo que a la física encara no hi han arribat, de totes maneres no m'hi jugaria gaire).
Es creu un lider nat, un privilegiat per la mare natura, la seva intel·ligència no té comparació possible. Només té una frustració: encara espera que algú sigui capaç de veure tot el potencial que amaga, la gran oportunitat que perden de tenir un gran cap (només ho pot veure ell. Ningú té la seva intel·ligència i, per tant, no poden veure aquestes meravelloses virtuts que l'adornen).
Es creu un lider nat, un privilegiat per la mare natura, la seva intel·ligència no té comparació possible. Només té una frustració: encara espera que algú sigui capaç de veure tot el potencial que amaga, la gran oportunitat que perden de tenir un gran cap (només ho pot veure ell. Ningú té la seva intel·ligència i, per tant, no poden veure aquestes meravelloses virtuts que l'adornen).
Finalitzada la jornada laboral, ja amb el vestit XL que porta completament arrugat, té l'ànim destrossat per haver passat un dia més sense haver estat "descobert" com a intel·ligència privilegiada i futur cabdill, profeta i visionari. S'acomiada del seu cap, però la majoria de dies ja ha marxat, demostrant que és més intel·ligent que ell. Només vol dir-li si destija una darrera sodomització.
Cap cot, surt del despatx i baixa al soterrani de l'edifici on treballa i es dirigeix cap el seu cotxe, que té aparcat. En aquell moment, treu del maleter una bossa de viatge que agafa i es carrega a l'esquena. Desapareix de la vista de tothom caminant amb pas de persona derrotada i agafa un taxi fins als barris baixos. Entra en una petita bodega-teatre (Bodega Bohèmia). Ja al camerí, es treu el seu vestit XL de la feina, es posa un vestit de lluentons, les pólvores, una perruca rossa, es pinta els llavis i els ulls, es posa les sabates amb un taló llarguíssim i surt a l'escenari.
La presenten com Marisol. Comença a cantar en playback cançons de Rocio Jurado, Rocio Durcal, Concha Piquer, etc. i plora... plora pel que voldria ser i no és, per totes les sodomitzacions que ha d'aguantar. El públic, borratxos de baixa estofa o comiats de solter, li diu de tot i li tira de tot. Ell aguanta estoicament i plora, continua plorant i el rímel li cau cara avall. Finalitzat l'espectacle, l'amo del local, si ell ha fet que el públic consumeixi més, li paga quatre duros. Si no, simplement l'obliga a fer-li una fel·lació. Desprès es desmaquilla (i també es treu el que no és maquillatge, però que també té a la cara), es desvesteix i marxa cap a casa.
A l'escala de casa seva troba un amic valencià i el saluda. Li explica quan ha treballat avui, quant estima la seva dona i què feliços són tots dos. No es fixa que l'amic porta la camisa per fora i que fa olor a un perfum que li hauria de ser familiar. Tampoc es pregunta per quin motiu surt de casa seva.... La seva dona (ves per on!!!) l'espera, ven nua, al llit, que està molt calent i revolicat... Ell no s'ho pensa i es fica al llit desprès d'haver-se tret, per segona vegada, el seu vestit XL.
Comença a explicar a la seva dona quan important és a l'organització i quantes possibilitats té de ser reconegut per la seva inigualable intel·ligència (un dia d'aquests, pensa, em faran un gran cap i seré jo qui sodomitzarà als meus subordinats). Mentre diu això la seva dona no l'escolta, cosa habitual en ella, ... està més preocupada en amagar els calçotets de l'amic del seu marit.... no som res!!!!!!!!
Cap cot, surt del despatx i baixa al soterrani de l'edifici on treballa i es dirigeix cap el seu cotxe, que té aparcat. En aquell moment, treu del maleter una bossa de viatge que agafa i es carrega a l'esquena. Desapareix de la vista de tothom caminant amb pas de persona derrotada i agafa un taxi fins als barris baixos. Entra en una petita bodega-teatre (Bodega Bohèmia). Ja al camerí, es treu el seu vestit XL de la feina, es posa un vestit de lluentons, les pólvores, una perruca rossa, es pinta els llavis i els ulls, es posa les sabates amb un taló llarguíssim i surt a l'escenari.
La presenten com Marisol. Comença a cantar en playback cançons de Rocio Jurado, Rocio Durcal, Concha Piquer, etc. i plora... plora pel que voldria ser i no és, per totes les sodomitzacions que ha d'aguantar. El públic, borratxos de baixa estofa o comiats de solter, li diu de tot i li tira de tot. Ell aguanta estoicament i plora, continua plorant i el rímel li cau cara avall. Finalitzat l'espectacle, l'amo del local, si ell ha fet que el públic consumeixi més, li paga quatre duros. Si no, simplement l'obliga a fer-li una fel·lació. Desprès es desmaquilla (i també es treu el que no és maquillatge, però que també té a la cara), es desvesteix i marxa cap a casa.
A l'escala de casa seva troba un amic valencià i el saluda. Li explica quan ha treballat avui, quant estima la seva dona i què feliços són tots dos. No es fixa que l'amic porta la camisa per fora i que fa olor a un perfum que li hauria de ser familiar. Tampoc es pregunta per quin motiu surt de casa seva.... La seva dona (ves per on!!!) l'espera, ven nua, al llit, que està molt calent i revolicat... Ell no s'ho pensa i es fica al llit desprès d'haver-se tret, per segona vegada, el seu vestit XL.
Comença a explicar a la seva dona quan important és a l'organització i quantes possibilitats té de ser reconegut per la seva inigualable intel·ligència (un dia d'aquests, pensa, em faran un gran cap i seré jo qui sodomitzarà als meus subordinats). Mentre diu això la seva dona no l'escolta, cosa habitual en ella, ... està més preocupada en amagar els calçotets de l'amic del seu marit.... no som res!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada