dimarts, 24 de març del 2009

LA TEMPTACIÓ

Tan sovint i amb tanta vehemència la Gràcia Solivella es queixava de l’explotació laboral que un vespre va rebre la visita del dimoni.
En Banyeta va confessar, entre cafès i somriures desballestadors, que feia temps que s’havia fixat en ella. La Gràcia se sentí afalagada pel compliment i, empesa pel desgavell hormònic de la síndrome premenstrual, va anar d’un pèl que li oferís l’horitzontalitat del seu llit.
S’hi va repensar, però, per dues raons: la gelosia d’en Rafa, la seva parella, i la intuïció del que li oferiria el visitant.
Perquè a canvi d’una nimietat- ni més ni menys que la seva ànima, vés a saber per a què serveix-- li va proposar incorporar-se eternament a l’empresa. Una multinacional rigorosa, glossà ell en el to just, en què podria promocionar-se sense haver de cedir a la sexualitat bavosa i tardorenca dels superiors.
La Gràcia sentí el batec joiós i excitat del cor contra els polsos. Seductor, en Banyeta --un compromís entre Bruce Willis abans de l’alopècia i Andy García- va treure de la cartera de pell de cabra el contracte, i de l’infern de l’americana una agulla d’or.
Ara, anuncià amb un to impostat per l’emoció, tocava punxar-se el ditet per rubricar com cal la coincidència plena entre els interessos de l’empresa i de la treballadora.
En Banyeta empal·lidí en sentir la colla de despropòsits que vingueren tot seguit, la tesi bàsica dels quals tenia a veure amb la falta d’higiene en un moment tan crucial. Qui havia fet servir l’agulla abans? Si l’empresa no estava a l’altura de les circumstàncies en aquell precís instant, la seva credibilitat trontollava. I d’empreses disposades a treure-li la sang, ja en tenia prou. Passi-ho bé i bon dia tingui. Per descomptat que va utilitzar expressions força més barroeres.
El dimoni va haver de marxar amb la cua entre cames. La Gràcia va sospesar la possibilitat de compensar-lo carnalment, ara que no hi hauria cap vincle laboral. Dissortadament en Rafa estava a punt d’arribar, i no havia començat a fer el sopar.
Dues hores més tard, feliç pel batibull de televisió, pizza i interacció carnal, la Gràcia havia oblidat per sempre la temptació, i amb un badall descomunal s’adormí pensant a l’endemà que l’esperava una llarga jornada de contracte-escombraries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada