dissabte, 11 d’abril del 2009

EL SOPAR DELS IL·LUSOS

Avui és dissabte, 4 d'abril, de matinada, demà diumenge de Rams, i he pensat en escriure una història que es podria convertir en una obra de teatre, una comèdia o un vodevil (res a veure amb "El sopar dels idiotes", malgrat que els protagonistes ho són una mica) sobre una reunió de persones, un sopar, de reafirmació d'una il·lusió. L'escric a corre-cuita, abans que em marxin del cap les dades que m'han passat i que he reconvertit en una història (us agraeixo les vostres aportacions i la celeritat amb la que les feu, però intenteu fer-les de dia ...no a les dues de la matinada!!!).

Una colla d'amics (bé, de conveniència... qualsevol dia es poden apunyalar entre ells i, a més a més, tots poden rebre les conseqüències de la seva maliciosa fantasia) queden periòdicament per a sopar. Abans quedaven per esmorzar però, atesa la disgregació que darrerament pateix el grup, ara queden per a sopar. No els importa ni quan ni on, només de què parlaran. El tema està predeterminat... és sempre el mateix (com ho era als esmorzars). Es tracta que la flama no s'apagui (no la del Canigó, la de la fantasia que mantenen des de fa temps). Cal que la mentida il·lusòria no decaigui, que se la puguin continuar creient. Ha arribat un moment, que de tant repetir-la, ja l'han assimilat com a cosa certa i veritable. Hi ha un personatge del grup que aprofita aquests sopars per veure's amb el seu amant en finalitzar el sopar (justifica a casa la sortida amb el sopar).
Per automotivar-se i fer més creïble la seva versió de la realitat, hi conviden personatges aliens al grup principal per tal que s'imbueixin de la farsa i els ajudin a reafirmar-se en la seva fantasia (m'imagino als membres del grup adoctrinant als nouvinguts i aquests, amb la boca oberta i la baba caient-los-hi per la comissura de la boca, assentint a tot, com si els hi haguessin fet una lobotomia). En això només hi ha un petit problema... a vegades s'equivoquen i hi conviden gent intel·ligent amb criteri propi. Només escolten... no han viscut aquesta història tant repetida i, com que són intel·ligents, no poden tenir una opinió formada al respecte (de fet, troben aquesta història desfasada, avorrida, perllongada artificialment en el temps.... i molt poc creïble). Es pensen que van a sopar i no a una sessió intensiva de fantasia i d'il·lusió. Queden decebuts del que havia de ser un sopar i no tornen mai més (una vez i nada más, como Santo Tomás). Tres hores de monotema, amb fantasies infantils, contradiccions i incongruències esgoten a qualsevol.
El millor del cas és que una d'aquestes persones del grup habitual ho explica i ho filtra només acabar el sopar. Llavors el festival ja és complert i embolica que fa fort. La ínfules conspiradores es desmunten al minut zero i es fa evident la gran olla de grills interessada que és aquest grupet.
En fi, la vida és així i, quan els grups es formen per interessos i no per veritable amistat, aquestes coses passen. En aquests casos és quan hi pot haver "agents dobles", filtracions immediates i mercenaris que es venen per un plat de llenties.
No sé com acabarà aquesta història, però penso donar als personatges una bis neuròtica, paranoica i, algun d'ells fins i tot, esquizofrènica. Només cal que sàpiguen que es farà pública una cosa que afecta a un d'aquests personatges. En aquest moment veurem com sorgeixen els interessos personals i comencen a "matar-se" entre ells mateixos. Serà el principi del gran embolic que desembocarà en un gran despropòsit surrealista i kafkià. El caçador mai descansa i sempre hi és, encara que no el veieu.

Aquest text el publico avui, 11 d'abril, també de matinada, coincidint el dissabte de Glòria amb la festivitat de la Mare de Déu del Miracle. Espero que la coincidència astral de les dues festivitats, i la intercessió de Nostra Senyora, inspiri les neurones dels protagonistes d'aquesta història i faci que demà, diumenge de Resurrecció, els hi tornin a la vida aquelles neurones que tenien mortes o adormides, vegin la llum i pensin que les fantasies no porten enlloc. En tot cas, espero que el dilluns de Pasqua mengin molta mona i deixin de fer el mandril. En un proper article ja us faré una descripció dels personatges i concretaré una mica més la trama argumental.
Espero que feu les vostres aportacions, com sempre.
Una salutació.

4 comentaris:

  1. I com has esperat una setmana a fer pública aquesta nova proposta??. Sembla molt interessant. Només cal que ens diguis quina és aquesta informació que es farà pública en relació a un dels personatges i que serà el detonant de tot l'embolic.
    Vinga, sigues generós i fes-nos un tastet de tot plegat.

    ResponElimina
  2. Veig que em menciones a 44 i, ja que t'has decidit a fer-me sortir, crec tenir autorització per a fer un comentari.
    Només dir-te que has esperat molt de temps, una setmana, a publicar l'idea que et vaig donar. Val, no et trucaré més de matinada, ho entenc. Jo només volia que tinguessis informació immediata de les meves idees i de la seva visualització. Divertit això del sopar, eh?. Sembla que aquesta és una història que pot anar a més. Jo continuaré treballant en silenci i ja et passaré més informació i els detalls. De totes maneres, tu ho suavitzes molt i et deixes altres coses que et vaig dir del tema del sopar i de desprès. Ja en parlarem. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Per cert, ara que he llegit el teu bloc amb més deteniment, em pregunto: en quina data situes aquest sopar? És el divendres 3 d'abril o el divendres 27 de març? Vols dir que no t'equivoques de data? Seria un error impropi en tu. O, potser, has començat a jugar? Com ets...!!!. Ara em diràs que em llegeixi aquell escrit teu que es diu "El joc del gat i la rata". Ja sé que aquesta frase és teva però m'has de permetre que ara en faci ús: Quan sigui gran, vull ser com tu!!!

    ResponElimina
  4. Torno del cap de setmana i veig que aquest bloc no s'atura. Que no has marxat de vacances Exorcista?.
    Això que dius en aquest escrit és normal. Als nius d'escurçons, quan hi fas foc,es maten entre ells per tal de sobreviure. Si es traeixen entre ells, ja tens un perfil de la seva personalitat. Penso que en els propers dies hauries de desenvolupar més aquesta història i fer públic això que dius sobre un dels personatges.
    Vinga, que ara tornem de Setmana Santa amb les piles carregades i ens va la marxa, com a tu.

    ResponElimina