diumenge, 31 de maig del 2009

CONTESTACIÓ A L'AMIC

Desprès d'exhaurir les existències d'aquest elixir dels déus que és el Glenfarclas i ara que ja m'he acabat el Cohiba, crec que és hora de contestar el teu comentari.
Mira xavalote, mai he pensat que ho fessis per pena, si fos així, no valdria la pena tot plegat i no t'hauria explicat el que et vaig explicar. Jo no crec en moltes coses, però hi ha una cosa en la si que crec: crec en l'acer, en com n'és de fort, en el seu secret, en l'honor que comporta utilitzar-lo i en la fidelitat que ofereix. Només et demana una cosa que una persona va fer gravar en la fulla d'un sabre: "No me saques sin razón, ni me embaines sin Honor". Això ho resumeix tot: no et passis el dia esgrimint-me sense motiu, però el dia que tinguis un motiu i em treguis de la meva funda, la baina, fes-me servir fins a les últimes conseqüències.
La vida és igual: sigues dur
pequeño saltamontes, si no ho ets, la vida se't menjarà. No la vida, els elements que la composen, els falsos amics, les amistats interessades, els politicastres de cinquena fila, els envejosos de la teva felicitat, els que no saben viure i els sap greu que els altres ho sàpiguen fer, i tota aquesta marabunta d'indesitjatbles i animàlies que no tindrien cabuda en una societat de supervivència.
Desconfia d'aquells que no t'apreten la mà quan et saluden. T'ho dic seriosament, desconfia d'ells. L'experiència em demostra que juguen a deu bandes. Aquest és un signe inconscient de falsedat i de fingiment.
Desconfia dels que no et miren als ulls, dels que no t'aguanten la mirada. No tenen suficient confiança en la seva honestedat.
Són de caràcter dèbil i han de confiar en les maniobres obscures, fetes per l'esquena. Mai s'enfrontaran a tu de cara, sempre et buscaran les voltes.
Desconfia d'aquells que sempre diuen no saber res. Potser estan més preocupats en salvar-se ells i en quedar bé. Els que sempre volen quedar bé amb tothom, amb el pas dels anys, s'acaba descobrint que no compleixen mai la seva paraula i acaben malament amb tothom. Això només és una solució per anar tirant.
Confia en aquells que et diuen les coses a la cara, per molt de mal que et facin. Només per la seva franquesa, ja mereixen la teva consideració. No t'ofenguis si t'ho diuen d'una forma barroera, potser la seva mateixa honestedat els ho fa dir així de clar.
Confia en tu mateix. Si no tens confiança en tu mateix, no esperis que ningú en tingui.
Ja ho sé, pequeño saltamontes, ja ho sé. En aquesta societat no es pot anar d'aquest pal. Està tant podrida i corrompuda que no es pot ser bona persona. Ja ho sé. Llavors fes una cosa: sigues millor que ells, sigues fidel a tu mateix, guanyat tot el que tens i no depenguis mai de ningú. Sigues autosuficient, sigues un supervivent, sigues un mur contra el que ells s'estavellin. No modifiquis el teu codi personal per quedar bé. El codi està per sobre de totes les coses, el codi ets tu. Si traeixes el codi, et traeixes a tu mateix.
No utilitzis les seves tàctiques i tècniques, tu no ets escòria com ells i no sabries utilitzar-les. Utilitza les teves pròpies tàctiques i tècniques que ells desconeixen i que estan basades en la Llei i l'ordre. Això els descol·locarà, aquesta serà la teva avantatja. Ells no estan acostumats a guanyar les coses per dret propi, sempre han de fer-ho a través de subterfugis i aprofitant-se del proïsme.
Les societats, periòdicament i cíclicament s'auto-netegen i es regeneren. Fixa-t'hi. Pensa en una societat en la que mai hi hagi hagut una guerra, una revolució, o una malaltia social de gran extensió. Les societats es netegen, passen els anys i, quan la corrupció, la brutícia i l'escòria torna a ser predominant, es tornen a netejar. Ho fan d'una manera dràstica, brutal, sense concessions. Només sobreviuen els més forts i els més preparats. Aquests daltabaixos també serveixen per ajustar comptes. Quan tot s'acaba, hi ha uns anys de prosperitat i pau social. És un fet científic i contrastat, no admet discussió.
Tornem a la filosofia de l'acer, amic meu, el cercle es tanca. Sempre es torna al mateix punt, sempre.
Xaval, tot aquest rotllo només era per a dir-te una cosa i això grava-t'ho a foc en el teu cervell: els moments difícils només es superen amb confiança en un mateix, tenint la consciència tranquil·la de no haver fet mal a ningú gratuïtament, seguint el teu codi d'honor i, si m'apures, "...demostrando las más altas virtudes...,un excepcional valor i un desprecio por la propia vida en combate, en beneficio de la seguridad de los componentes de su unidad, que le hacen merecedor de...." Bé, això ho he tret d'un paper que corre per casa, un d'aquest papers sense valor en aquesta societat corrupta, degenerada i mancada del més elemental sentit de l'honor i del sacrifici personal en benefici de la teva gent. Això només té valor per a un mateix, per a qui té aquesta íntima satisfacció del deure acomplert, la mateixa que tinc jo cada dia quan acabo de fer tot el que s'espera de mi -sigui l'hora que sigui i de la manera que sigui- i, encara més important, el que jo espero de mi mateix. Només això ja em permet seguir endavant.
Sigues fidel a tu mateix, sigues bona persona, sigues fort i no t'importi res més. Rebràs molts pals, però tindràs la satisfacció -intima, això si- de ser conseqüent amb les teves creences. Potser avui no, però algun dia veuràs com es valora aquesta filosofia de vida. Mentrestant, seràs feliç i estaràs en pau amb tu mateix. Si ets d'aquesta manera, com jo considero que ets, sempre em tindràs al teu costat. T'ofereixo, novament, el meu recolzament i ajuda en tot allò que necessitis.

Una abraçada, amic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada