Hola Tomàs, amic lector,
me'n alegro que tinguis una imaginació tan desenvolupada com per fer-te coses estranyes pensant en un dels meus personatges. Això és un signe evident de que he fet bé la meva feina i que he aconseguit anar més enllà de la simple història dels conflictes de l'amic Pol, personatge que ha estat adoptat per un amic de la xarxa en un altre bloc.
Com deia Friedrich Nietzsche "no es la intensidad, sino la duración del sentimiento elevado lo que constituye a los hombres elevados". Tu i un petit grup de gent heu demostrat ser homes elevats, molt elevats. D'altra banda també deia que "Por lo que más se nos castiga es por nuestras virtudes". La vida és així...
Del Roures (ara Palma), n'he de fer una nova revisió del personatge. Per fer creïble la seva relació amb la barragana he d'intentar trobar-li alguna cosa oculta que justifiqui la relació. Tots tenim una cosa oculta que ens fa únics i diferents (sense anar més lluny, l'altre dia algú em deia que jo tenia una semblança física amb en Nacho Vidal).
Espero que aconsegueixis "cubrir la torda", encara que sigui en somnis. Ja saps que tots tenim dret a tenir imaginació i, em penso, tu en tens molta. Tingues en compte que si hi hagués alguna possibilitat real de fer-s'ho amb la barragana, jo ja hagués presentat la meva candidatura feia temps. De totes maneres, tu t'imagines un rotllet amb la barragana? Podria ser brutal!!!. Es que a mi, els personatges femenins em surten brodats (modèstia apart).
No sé com m'ho faré per explicar els recolzaments a la barragana... bé, si, tinc una idea: puc posar que el Palma (abans Roures) intenta ajudar-la, que això arriba a la premsa i que s'organitza un escàndol monumental. Desprès dels "pollos" que ha tingut en Palma, ara que ja s'està agafant a la darrera opció que li queda, la publicitat sobre aquest tema no el beneficiaria gaire. M'ho pensaré, he de madurar aquesta línia argumental.
Bolxevics? Ja no en queden de bolxevics. De fet, mai han existit. Tot plegat eren una colla de desgraciats que, si no hagués estat per la Revolució Russa, mai haguessin sigut res. Els movia l'enveja i el voler ser com els que tenien poder i prestigi, però sense haver de fer l'esforç que havien fet aquests. Volien que tothom compartís les seves coses amb ells, però aviat es van dedicar a arrabassar-les, matant si calia, als seus autèntics propietaris. Un cas similar va passar aquí durant la Guerra Civil. Que els hi preguntin als religiosos i religioses què els passava si els descobrien els "guays". Si t'interessa un llibre molt bo, et recomano "Franco para antifranquistas" del Pío Moa. Un amic m'ha fet el favor de regalar-me'l. Potser molts mites sobre com n'és de "guay" ser progre i dedicar-se a coses totalment inútils et cauran als peus.
Bé, amic, tu sempre recorda que aquests grans ideòlegs es dedicaven a esverar les masses, les enviaven a l'Ebre... i mentrestant, ells fugien com a llebres a França. Només volien carn de canó per tal de protegir la seva fugida. Anys desprès van tornar com a salvadors de la Pàtria.... i es van dedicar a mantenir a inútils sense ofici ni benefici que només saben fer coses sense cap interès ni cap efectivitat. Només saben gastar els diners que tu i jo paguem amb impostos per satisfer la seva cort de vividors. En Pío Moa expressa aquesta opinió en aquest llibre que et dic i en altres com "Los mitos de la Guerra Civil" i "Falacias de la izquierda y silencios de la derecha". D'altra banda, també et recomano un llibre del Pablo Molina "Como convertirse en un icono progre". Molt bo, et faràs un fart de riure del retrat que fa del típic progre que tot ho sap i que vol arreglar el món (pagant els altres, es clar).
T'agraeixo la menció que fas als meus pares. Com ja saps, el pare està en una situació... millor no ho dic. La mare aguanta per coratge, aquell que ella sempre ha tingut i que m'ha inculcat, i per amor al pare. No sé quant de temps aguantarà, però sempre estaré al seu costat, sempre!!!.
Una abraçada, amic.
me'n alegro que tinguis una imaginació tan desenvolupada com per fer-te coses estranyes pensant en un dels meus personatges. Això és un signe evident de que he fet bé la meva feina i que he aconseguit anar més enllà de la simple història dels conflictes de l'amic Pol, personatge que ha estat adoptat per un amic de la xarxa en un altre bloc.
Com deia Friedrich Nietzsche "no es la intensidad, sino la duración del sentimiento elevado lo que constituye a los hombres elevados". Tu i un petit grup de gent heu demostrat ser homes elevats, molt elevats. D'altra banda també deia que "Por lo que más se nos castiga es por nuestras virtudes". La vida és així...
Del Roures (ara Palma), n'he de fer una nova revisió del personatge. Per fer creïble la seva relació amb la barragana he d'intentar trobar-li alguna cosa oculta que justifiqui la relació. Tots tenim una cosa oculta que ens fa únics i diferents (sense anar més lluny, l'altre dia algú em deia que jo tenia una semblança física amb en Nacho Vidal).
Espero que aconsegueixis "cubrir la torda", encara que sigui en somnis. Ja saps que tots tenim dret a tenir imaginació i, em penso, tu en tens molta. Tingues en compte que si hi hagués alguna possibilitat real de fer-s'ho amb la barragana, jo ja hagués presentat la meva candidatura feia temps. De totes maneres, tu t'imagines un rotllet amb la barragana? Podria ser brutal!!!. Es que a mi, els personatges femenins em surten brodats (modèstia apart).
No sé com m'ho faré per explicar els recolzaments a la barragana... bé, si, tinc una idea: puc posar que el Palma (abans Roures) intenta ajudar-la, que això arriba a la premsa i que s'organitza un escàndol monumental. Desprès dels "pollos" que ha tingut en Palma, ara que ja s'està agafant a la darrera opció que li queda, la publicitat sobre aquest tema no el beneficiaria gaire. M'ho pensaré, he de madurar aquesta línia argumental.
Bolxevics? Ja no en queden de bolxevics. De fet, mai han existit. Tot plegat eren una colla de desgraciats que, si no hagués estat per la Revolució Russa, mai haguessin sigut res. Els movia l'enveja i el voler ser com els que tenien poder i prestigi, però sense haver de fer l'esforç que havien fet aquests. Volien que tothom compartís les seves coses amb ells, però aviat es van dedicar a arrabassar-les, matant si calia, als seus autèntics propietaris. Un cas similar va passar aquí durant la Guerra Civil. Que els hi preguntin als religiosos i religioses què els passava si els descobrien els "guays". Si t'interessa un llibre molt bo, et recomano "Franco para antifranquistas" del Pío Moa. Un amic m'ha fet el favor de regalar-me'l. Potser molts mites sobre com n'és de "guay" ser progre i dedicar-se a coses totalment inútils et cauran als peus.
Bé, amic, tu sempre recorda que aquests grans ideòlegs es dedicaven a esverar les masses, les enviaven a l'Ebre... i mentrestant, ells fugien com a llebres a França. Només volien carn de canó per tal de protegir la seva fugida. Anys desprès van tornar com a salvadors de la Pàtria.... i es van dedicar a mantenir a inútils sense ofici ni benefici que només saben fer coses sense cap interès ni cap efectivitat. Només saben gastar els diners que tu i jo paguem amb impostos per satisfer la seva cort de vividors. En Pío Moa expressa aquesta opinió en aquest llibre que et dic i en altres com "Los mitos de la Guerra Civil" i "Falacias de la izquierda y silencios de la derecha". D'altra banda, també et recomano un llibre del Pablo Molina "Como convertirse en un icono progre". Molt bo, et faràs un fart de riure del retrat que fa del típic progre que tot ho sap i que vol arreglar el món (pagant els altres, es clar).
T'agraeixo la menció que fas als meus pares. Com ja saps, el pare està en una situació... millor no ho dic. La mare aguanta per coratge, aquell que ella sempre ha tingut i que m'ha inculcat, i per amor al pare. No sé quant de temps aguantarà, però sempre estaré al seu costat, sempre!!!.
Una abraçada, amic.
Bones!, finalment hauré de llegir la història, un cop acabi amb aquestes auditories m'hi ficaré, força bones les referències a la guerra, amb tot i sense ànim de pedanteria sempre he recordat els mots.. "He visto jóvenes ir hacia la guerra, con los ojos fijos en el infierno, creyendo las mentiras de los viejos", crec que són de Ezra Pound,tot i que jo les he tret del llibre Réquiem por los que van a morir...
ResponElimina