dimarts, 24 de maig del 2011

ESQUERS DE PESCA

Una de les meves passions, apart de l'escriptura, és la pesca fluvial. Malgrat alguna vegada he practicat la pesca a la vora del mar, sempre m'ha atret més la peca en les aigües del Pirineu. Fa uns dies ha començat la temporada de pesca, que s'allarga fins el 30 d'agost o fins el 30 de setembre a alta muntanya.
Un dels rituals -distraccions- més reeixides durant l'hivern és la fabricació d'esquers casolans amb aparença d'insectes. Els pèls de cua de cavall, les plomes de gall i d'altres materials naturals, conformen un meravellós univers de imitació. Fer que un ham de pesca -d'acer, fred i nu- es converteixi en un "insecte" apetitós per la truita, el barb o qualsevol altre espècie que pobla els nostres rius, és un art.
A la vida passa el mateix. Només es tracta que el peixet mossegui l'ham. Fer servir l'engany, aprofitar-se dels instints naturals de l'animaló i fer que mossegui amb totes les seves forces i amb tota la seva ànsia allò que es pensa que és una presa fàcil, té el seu mèrit i la recompensa de la satisfacció per qui ha "fabricat" el fals esquer. 
Fer que una simple vibració -enganyosa- sobre l'aigua desperti la voracitat i l'instint bàsic de l'animal, és producte de molts anys d'experiència i d'una tècnica depurada. No us podeu imaginar quina és la satisfacció que m'embarga cada vegada que un exemplar singular cau en el parany i acaba en les meves mans. Són mesos de preparació de l'esquer, perfeccionant cada vegada més la seva adaptació a les reaccions naturals de la presa. Sabent que cada estirada a l'ham -una vegada l'ha mossegat- no farà més que incrementar la clavada. 
Moltes vegades, no n'hi ha suficient amb llançar l'ham i esperar. Els canvis d'esquer, els canvis de posició i d'estratègia fins atrapar la presa constitueixen una batalla tàctica amb les reaccions i intel·ligència natural del botí esperat. Una vegada més tindré tot un estiu per lliurar aquestes batalles. Les altres batalles -les de la vida- precisen d'altres esquers, però tampoc difereixen tant de les fluvials. Només cal adequar l'esquer a la presa que vulguem cobrar i a les seves reaccions, viscerals i previsibles. Només això....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada