PEDORRETES

En castellà "Pedorretas", en català ho desconec. Segons el traductor del Google, Pedorretes. Segons el corrector del Firefox, Pedorretes és incorrecte.

Siguem clars: m'importa ben poc com és diu. Tots sabeu el que vull dir, no? Doncs això. Només un apunt: a mi m'agrada més fer-les amb la mà tancada a la boca, talment la mà fos un anus. Escatològic? Potser sí. Avantatja: m'importa ben poc -gens- semblar-ho o no.

A qui dedico les pedorretes? Ah, companys.... Hi ha un ampli ventall de meritables i conspicus creditors d'una sonora pedorreta: 

1.- Els baves servils (els distingireu pel rastre que deixen i pel blanc de la comissura dels llavis i de la part baixa de l'esquena).

2.- Aquells que encara no es creuen el que jo fa mesos que repeteixo des d'aquesta tribuna: no són els partits polítics, és el Sistema el que es mor i s'ha de canviar. Ara comencen les manifestacions i concentracions. Només és l'inici del final.

3.- A aquells que es creuen que aquest any serà l'inici del final de la crisi. Ara és quan començarà l'autèntica crisi, fins ara apaivagada pel les subvencions, prestacions i altres suavitzants.

4.- Als mancants de caràcter o de caràcter voluble interessadament. Alguna vegada han de prendre partit, encara que s'equivoquin. Més greu -i trist, lamentable, patètic, denigrant...- que equivocar-se és no tenir -o voler tenir- criteri o iniciativa.

5.-  A qui no sap fer altre cosa que marejar la perdiu amb coses inútils i etèries -tendents a la seva pròpia promoció personal-, donant pel cul (amb perdó) a aquells que sí que volen fer coses pràctiques i útils.

6.- I a un llarg etc. de torra-collons, impresentables, pobres homes i paràsits que, en el fons, no fan altre cosa que medrar a l'esquena dels altres.

Ja s'ho faran i que els aprofiti!!!!

Ara el moment genial: Fa una estona, amb un full (pantalla) en blanc davant meu. Ser capaç d'escriure prop de sis pàgines en hora i tres quarts -la majoria aprofitables- no té preu. Saber que això és important i no les capullades d'uns alienats mentals -autèntics indigents intel·lectuals, sense cap tipus de dignitat-  amb ínfules i ànsies de poder, tampoc té preu. Tenir un moment genial, després de sentir i llegir tot un seguit d'idees noves i revolucionàries (res, una nova re-invenció de la sopa d'all) d'aquests anormals, és el que dóna sentit a la meva vida i el que em rescabala de tot plegat. Una vida canviant; més del que pot semblar a primera vista. Només és qüestió de temps.