LECTURES ANTIGUES

Avui no tocava escriure al bloc. Quina gran ximpleria això de tocar o no tocar! Escric per un motiu concret: en ve de gust i constitueix un del pocs plaers mentals -també llegir- que em puc permetre enmig de tanta mediocritat social. Bé, com deia, avui no estava previst que escrivís al bloc, però necessitava descongestionar-me i netejar la matèria gris de mals averanys.

Aquesta tarda -després d'arribar a casa i comprovar que encara queden racons tranquils i raonablement normals- he continuat el procés que vaig encetar fa uns dies de rellegir una història que es va començar a escriure, a diverses mans, fa uns anys. Feia temps que la tenia arraconada i ara estic recuperant els personatges i unes situacions argumentals que -depenent de les mans que han escrit cada passatge concret- ofereixen una diversitat infinita en la gradació de la ficció.

Quan diferents es veuen les coses passat el temps i com es pot arribar a complicar una trama amb només quatre elements inicials que eren -fredament, encara són- ridículs per la seva simplicitat! Sembla mentida com la redacció i la narració d'uns fets pot variar i passar de real a fictícia només amb l'habilitat -algunes vegades, només burda i pretesa habilitat- de cadascuna de les plomes que han engiponat pàgines i pàgines amb línies -algunes, perversa i voluntàriament tortes- nodrides de lletres enverinades que conformen relats més o menys afortunats i creïbles pel lector ocasional.

Subratllar, tatxar, destacar i fer anotacions al marge amb idees noves o més creïbles. Feina dura i que requereix memòria, concentració i un punt de delicadesa envers alguns dels personatges. Moltes vegades, alguns personatges no poden cremar-se abans d'hora. Se'ls ha de deixar créixer una mica més per accentuar la seva posterior caiguda. Són perfils que resulten molt útils i marquen els punts de gir de les històries, tot sorprenent els lectors. 

Només hi ha una cosa clara: aquesta història, escrita amb passió, amb bona i mala fe, amb intencions clares i obscures, i amb una evident riquesa argumental, no pot quedar en un calaix sense que algú la reformi, la faci més creïble i li doni l'oportunitat de ser coneguda per tothom, amb totes les seves llums i ombres.

De moment, vaig a mirar si demà farà fred i si hi ha algun risc de nevada. Fred, nevada... paraules majors i que poden trasbalsar -atesa la mediocritat que esmentava abans- aquesta tranquil·litat -estoica, suïcida però balsàmica- que m'he autoimposat davant de la gran boutade que s'aproxima. Com digué algú, morirem amb un somriure als llavis.