Aquests dies, estic enfeinat. Com ja deia en el meu anterior post, no tinc temps de res. La lectura, anàlisi i comentari de textos del passat, en un intent de fer-ne una versió actualitzada, modificada i més ajustada a la realitat, em té del tot abduït. Només petits moments em distreuen d'allò que sembla haver-se convertit en l'objectiu més important de la meva vida, almenys a curt termini.
Pensar que totes les coses, tots els escrits, resistiran el pas del temps -jutge impassible i definitiu- és d'una credulitat digne d'algú que no veu més enllà del seu nas. El món i la vida són canviants però, alhora, força racionals i només aquells textos, aquelles històries, amb un important pòsit de credibilitat poden resistir l'efecte del seu anàlisi i la seva contradicció, passat el temps i amb una visió de tots els elements que conformen la trama argumental.
A vegades, sembla mentida com, petits detalls, poden desvirtuar la confiança del lector en la totalitat de l'argument narratiu. El pas del temps furta a l'escriptor l'apassionament inicial i li proporciona la necessària fredor per tal de traspassar la línia i situar-se en el costat del lector. També li confereix el suficient esperit crític per poder veure quins són els punts febles de la història, poder-los modificar d'una manera racional -en una subtil combinació i coincidència amb la resta d'elements dels fet narrats- i que siguin capaços de captivar a futurs lectors.
Un dels fets més lamentables és que el lector descobreixi incongruències, manca de concreció i contradiccions en un text que -així cal esperar-ho- ha sigut estructurat, treballat i repassat pel seu creador. Veure que els personatges no són capaços de posar-se d'acord sobre fets simples i concrets resta credibilitat a la seva pròpia existència i denota una absoluta improvisació, molt difícil d'amagar. Moltes vegades, és preferible tornar a començar de nou i admetre la misèria del text original.
Tinc moltes esperances que els esquemes que he fet de cadascuna de les històries, de cadascun dels personatges, de les seves relacions argumentals i de la diferència existent -algunes vegades, absolutes contradiccions- entre els seus fets i les seves converses, tot mantenint-ne l'essència del seu propòsit, sigui reeixit i acabi amb uns relats en els quals el lector pugui veure de forma diàfana de què es parla i quina posició -i actuació- té cada personatge en el conjunt del relat.
Ho deixo, continuo diseccionant cada bri, cada detall, de cada història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada