dilluns, 17 de desembre del 2012

AUREA MEDIOCRITAS

Ni sento ni pateixo, em deien fa un temps. Sí, jo tampoc! Almenys per segons quines coses, clar!
I és que, al final, l'aurea mediocritas no deixa de ser -stricto senso- aquest punt mig en el qual ja no t'afecten ni les alegries ni les penes. Per dir-ho clar -i que em sigui perdonada tan ordinària expressió- és quan tot -la majoria de coses- t'importa una p.... 
I què provoca aquest estat de tansemenfotisme agut? Doncs per poder entendre això, cal beure de la saviesa popular i fer ús del significat menys docte de l'expressió: l'aurea mediocritas significa -pel poble, teòricament menys instruït i savi- aquella boira de mediocritat que es fica per tots els racons i que tot ho empastifa. És la constatació, pura i dura, de que socialment -decrèpita societat!- és preferible el mediocre pilota i inútil, a l'excel·lent complidor i digne; la preferència de la dansa del bufó de la Cort sobre l'opinió del mestre en Alquímia. És el que tenim i del que hem de morir!

2 comentaris:

  1. Ostres, m'acabes de dismitificar la frase d'Horaci. Jo la veia com una "mitjania daurada", com el terme mig en què una persona gaudeix dels plaers en la justa mesura, sense excessos ni bons ni dolents. Un equilibri vital, vaja. Penso que està una mica lluny del tansemenfotisme (m'encanta aquesta paraula). Sigui com sigui, potser sí que aplicat a una decrèpita societat podria prendre aquest sentit. Espero que no sigui el teu cas, segur que hi ha coses que sí que t'importen! Una abraçada :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia, guapa!
      Sí que hi ha coses que m'importen però, malauradament, cada vegada menys
      Petonàs!

      Elimina