dimecres, 15 de maig del 2013

EQUILIBRI

La vida és curiosa i quan més equilibrat estàs, més desequilibri perceps al teu voltant. La pressió, quan es basa en qüestions que van més enllà de l'objectivitat -que tinc controlada-, reforça el meu sentit de l'equilibri. De fet, l'acció-reacció immediata -malgrat pugui semblar irreverent- neix d'un sentiment noble, de la puresa d'esperit i de la sinceritat. El silenci, la (aparent) conformació sense rèplica i la desídia provocada, engendren sentiments obscurs i que sempre surten a la superfície, tard o d'hora (amb més perill que mai).
Divertit? Sí i molt. Observar la dansa irracional i erràtica -talment fossin pollastres sense cap- dels líders i gurus que han d'il·luminar-nos el camí, temerosos del seu present i futur, buscadors d'estaquirots que assumeixin la responsabilitat de les seves maldestres decisions, és tot un plaer. Només cal una cosa per gaudir-ne non stop: objectivar cadascun del processos, en cadascun dels seus passos. És a dir: tenir un bon arxiu o una bona hemeroteca (és una manera de dir-ho).
Plou. Poc, però plou. Fa una estona he arribat a casa i pensava en el consol del tonto (o no): n'hi ha que poden perdre més que jo. Llegeixo Bukowski -autor de capçalera quan necessito contactar amb la vida real-, mentre les gotes repiquen contra la taula del jardí. Veig la prunera humida i penso que aquesta setmana -amb una mica de sort- no caldrà que regui. A la vida tot té un ritme, una època i unes formes determinades. Forçar les situacions -malgrat sigui en una maldestra, poruga, irracional i roin maniobra per salvar el propi cul (supervivència dels covards)- sempre és perillós. Fer-ho matusserament, sense l'equilibri necessari i forçant respostes que mai arribaran, només pot portar a la pròpia destrucció. Ah! El meravellós món dels polítics professionals i amateurs!!!!
I així arribo a l'hora de fer un most -una cosa lleugera- per acabar de fer baixar la megahamburguesa amb guarnició, part del pantagruèlic dinar d'avui (un dia és un dia i a les penes, punyalades!).

2 comentaris:

  1. Mira per on me n'aniré a dormir amb un somriure...no hi ha res millor que trobar una pixada fora de test quan una ha tingut un dia feixuc. Està bé això de fer una volta per tots els dies que no t'he pogut llegir, jejjeje

    I ara, bessets dolcets i mil somriures per a tu.
    Bona nit!! ;)

    ResponElimina
  2. Hola Sa Lluna, guapetona!!!
    Sempre és un plaer saludar-te i rebre la teva visita. La vida és complicada i els nostres governants sembla que s'han tornat tots bojos. És el que tenim...
    Per sort, sempre queden les estones plaents i relaxades que ningú pot destorbar.
    Uns bessets i dolços somnis.
    Bon vespre!!!

    ResponElimina