Us faig aquesta proposta per definir la situació d'en Pol. Si hi voleu afegir algun element més, m'ho dieu i en parlem.
La situació que es relata no li ve de nou. Altres vegades han intentat trair-lo i ha aconseguit sortir-se'n. Només s'ha de tenir el cap fred, calcular i atacar en el moment just, quan l'enemic està més confiat.
En aquest mon hi ha persones que no saben viure i deixar viure als altres. Sempre han d'estar malmetent-ho tot. Fa poc, en Pol ha viscut una situació kafkiana. Han volgut (i encara ho volen) fer d'ell l'ase dels cops. Només han comés un greu error..... s'han equivocat de persona.
En Pol es pensava que ja havien passat aquells temps en que jugava el gran joc, de fet, havia triat aquesta feina per tal de buscar un retir de la seva anterior activitat. Doncs... no.... no podrà ser. Aquesta maleïda banda d'aficionats el volen enfonsar. Són una banda d'animalillos (nom que en Pol dona a aquells que es creuen molt llestos però que no saben calcular les conseqüències del que fan, potser per un motiu: només estan acostumats a tractar amb animalillos com ells mateixos)
Tot va començar fa cinc d'anys (aviat els farà). L'exorcista havia fet neteja amb una persona que intentava malmetre el que era un projecte engrescador. Va canviar de lloc de treball i va trobar una resistència ferotge per part d'unes persones molt afins a la persona abans esmentada. De fet, aquestes mateixes persones ja havien amargat la vida a la predecessora d'en Pol. Des del minut 0 en Pol va veure la conxorxa (l'experiència és un grau i ara s'enfrontava a aficionats). Dues d'aquestes persones van marxar d'aquell centre de treball però una es va quedar i va fer front comú amb una nouvinguda, conscient dels contactes que aquesta tenia. Durant més de mig any van madurar el pla d'atac, que també preveia el desgast del cap d'en Pol. Van ordir el pla i el van portar a terme. Només fallava una petita cosa...... es creien massa llestos.
En aquesta vida qui es creu molt llest comet un gran error.... considera que la resta de la humanitat és tonta. Gran error. Ja no en queden de tontos. En Pol els va deixar fer. Va deixar que l'intentessin atrapar (això si, sempre guardant-se les espatlles). Aquesta situació no es podia perllongar en el temps i calia fer-la esclatar (d'aquesta manera també es podia treure de sobre a tots plegats i fer-li un favor al seu cap (la nouvinguda quedaria clarament desacreditada i ja no tindria la confiança del seu contacte).
El que no saben aquesta banda és que en Pol ha rebut suport extern durant tot aquest temps (sobretot en els moments en els que estava essent observat i no es podia moure). Que, segons com vinguin les coses, caurà fins i tot l'apuntador. Com he dit abans, són uns animalillos (volen guanyar un joc que en Pol fa més de 20 anys que juga).
Ja sabeu, digueu-me què en penseu. Amb aquests elements començaré a dibuixar els perfils dels personatges i l'atmosfera de l'empresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada