dimarts, 17 de març del 2009

DESBARRANT DE MATINADA

El pit enfonsat en l’angoixa em prohibeix tot anhel de respirar; i amb aquesta sensació el batec lluita aferrissadament amb l’insalvable obstacle, morint en l’intent, debilitant-se fins que la mort el sobtà en el seu últim instant d’activitat.
Sense batec ni brisa als pulmons entro en l’èxtasi de la mort. Per fi el desig de morir si no et tinc, s’acompleix en una angoixa que em treia la vida més que la pròpia mort. I mort en l’excels paradís, somio que ja no t’estimo, però tan ingenu com quan em vaig enamorar de tu, no sóc conscient que encara et parlo, et beso, t’escolto, t’escric, i així moro una vegada rere una altra per la teva tortura.
Els teus ulls m’arrenquen les entranyes... Però tant de bo ho fessin! Me les van arrencar dipositant el meu amor encara més proper al meu subtil batec.
Les teves mans, filles del pecat, sostreuen el cor del meu pit enfonsat...però tampoc s’endugueren l’amor.
Llavors, el teu somriure, tan proper al diable, converteix cada mil·límetre dels teus llavis en espines que fingeixen besar-me, jo intento atrapar el teu petó i em dessagno en el contacte més preciós, el de la suavitat dels pètals de les roses, que tenen el color dels teus llavis. I tot i que sembla inversemblant, tota la sang vessà gota a gota, però la impregnada del teu amor abraça encara avui el meu esperit.
Vessant gota a gota la sang, l’amor s’arrela encara més a la meva ànima i em xiuxiueja a cau d’orella: “Sempre...Cada impuls, cada pensament...Jo”.
En el plor, sentiment angoixant de sentir-me presoner eternament, t’estimo més i l’amor creixent em fa més mal que les entranyes sortint del meu cos, que el cor sortint del pit, i que la sang vessant gota a gota.
Crec que moro i no moro, perquè el dolor no significa la mort, més aviat són antònims. L’únic sinònim al dolor és l’amor.
Tot aquell mal, confós amb l’extasiant mort, a l’ obrir els ulls sagnants es convertí en passió infinita.
Per què t’estimo? Per què no moro, si estimant-te com t’estimo pateixo més que amb la defunció?
Preciositat dolça i tendra, deixa’m ser teu o fereix-me... Per no saber, no sé ni per què el meu cor batega a l’ uníson del d’una enamorada. Jo no n’estic d’enamorat, només sento la passió febril de no ser correspost. Tu no em sents, no em veus, no em parles, no em beses, jo en canvi a l’ombra d’una il·lusió irreal i acomplexant m’enamoro, et parlo, t’abraço, et somric, i exclamo: “Mai no estimaré com t’estimo a tu”.
Tan gran és l’amor que incondicional t’he enterrat, que ja no me’n queda per donar-ne a algú altre.
Tan profunda la bondat que per tu sento, que només puc brindar malícia i rancúnia al meu voltant.
Tan immens el que m’importes que la indiferència per la persona que no ets tu creix en la mediocritat.
Mediocre em sento al pensar en tu, maquiavèl·lic per estimar-te, ignorant per parlar-te, boig per besar-te.
Rebo desencís de tot allò que els meus ulls abracen, perquè he conegut la perfecció. No sento amor, t’idolatro. No m’estimis, ara només pots matar-me.
Si el teu valor minva quan intentes dur-me a l’infinita buidor on regna la foscor, haurà de ser la meva valentia la que empenyi la daga de l’eternitat a acaronar la meva ànima i abraçar el meu cos, derramant la sang infesta del meu amor cap a la teva perfecció.
Llavors ja mai més no podré estimar-te perquè la meva única avidesa serà veure el reflex del meu dolor al teu rostre tan bell, l’única ambició que el teu cos begui la meva sang amorosa, i l’única cobdícia que el teu esperit em demani pietat i amor.
Serà en aquest moment quan en la meva sang s’il·lustrarà la intensitat de la passió que sento per tu.

Dedicat a l'Eva en la llunyania (Iraq/agost 2003)
De matinada.... es desbarra d'aquesta manera.... Aquest és de fa anys, quan encara m'era permès tenir sentiments.

2 comentaris:

  1. Si tot ho fas tant bé com això ja em dono per satisfeta. Ahir vas esborrar el meu comentari. Potser era massa sincera amb el que m'agradaria fer amb tu? Tant s'hi val, acabarem junts.

    ResponElimina
  2. Has llegit el meu correu?. Hi estàs d'acord o no?. Desitjo que ens veiem el més aviat possible. Necessito veure't!!!!!!!!!!!

    ResponElimina