divendres, 24 d’abril del 2009

CARTA D'EN POL ALS AMIC I ENEMICS

La vida social, bàsica i simplement, es basa en la relació interpersonal. La naturalesa de la relació d'una persona es pot classificar en amics, enemics i indiferents. En aquesta ocasió, en Pol fa una carta als seus amics i enemics (els indiferents, com el seu propi nom indica, no tenen importància... o si.... d'aquests ja en parlarem en una altra carta).
Amb els amics i els enemics sempre et lliga un vincle afectiu que, encara que és de signe oposadament diferent, desperta passions. En Pol vol fer una carta als seus amics i enemics per tal de sincerar-se i deixar les coses clares tot fent un plànol, o una fotografia aèria, de com han quedat darrerament les coses.
Per cert... avui compleixo un any d'exili, encara que això no té res a veure amb en Pol i la seva història (però això ja us ho havia dit, no?, ... val, doncs que ningú hi vulgui veure coincidències!!!)

Benvolguts amics i enemics:
ja fa molt de temps que es perllonga una situació surrealista i kafkiana que m'ha causat un greu dany moral, familiar, personal i professional (ja me'n rescabalaré). Us vull agrair diverses coses: als amics us vull agrair el suport que m'heu donat en moments molt difícils (personals i professionals) que han fet que pogués anar tirant i aguantant sense claudicar davant els meus enemics. Fa uns dies, vaig tenir ocasió de desfogar-me davant els meus amics i, potser, vaig perdre una mica els papers (mai m'ha costat mostrar els meus sentiments davant un amic). En aquests moments ho necessitava i em va servir per a poder recarregar les piles per aguantar el que calgui i fer el que calgui.
Als enemics us vull agrair haver donat sentit a la meva vida. Ara ja tinc un objectiu per a viure i seguir lluitant: us he de fer respondre de totes les vostres mentides, injúries, calumnies, irregularitats i il·legalitats. També m'haureu de rescabalar de tot el dany causat. Cap problema. Sou tant intel·ligents que no us heu limitat a fer-ho, a més, heu deixat constància escrita de les vostres glorioses accions. És el que passa quan es perd el món de vista imbuït pel poder... un poder que, com ja us he dit moltes vegades i us he demostrat, és molt efímer.
No us heu limitat a perseguir-me d'una forma inhumana, també ho heu fet d'una forma il·legal. Heu mentit inventant-vos històries que mai han pogut ser demostrades, les heu donat com a certes molt abans que s'esbrinés si ho eren, ho heu escrit i les heu difós. M'heu denigrat, personalment i professionalment, davant els meus subordinats, heu donat recolzament a una de les parts, heu perdut una imparcialitat que mai havieu d'haver perdut, heu emprès mesures il·legals d'una forma irregular, a destemps i malgrat teníeu coneixement de la seva il·legalitat. Heu intentat que jo no pogués fer la meva feina i, sort en tinc que a l'hora de treballar us passo la mà per la cara a tots, desprès heu volgut vendre la versió que jo no feia la meva feina. Heu tergiversat els fets i inventat una història malgrat teníeu un coneixement exacte de com havia passat tot.
No us vull avorrir més. Prou desgràcia teniu de ser com sou i tenir-vos que arrossegar cada dia per tal de mantenir un status (i un plat de llenties... d'or, això si) que heu aconseguit meritant la vostra pròpia inutilitat i submissió denigrant. Al gran anormal li convenia estar rodejat d'anormals -o llepons sense cap personalitat ni dignitat- més grans que ell per tal que li seguissin la veta i no qüestionessin cap de les seves decisions. No tingueu por, no tindreu que fer ús d'aquesta pràctica tan estesa entre vosaltres que és tancar-vos al despatx per por.
Doncs bé, amics i enemics, ara ja ho sabeu: sempre em tindreu al vostre costat, tota la vida. Jo sempre estaré amb vosaltres i us acompanyaré. Seré el vostre Àngel de la Guarda, sempre emetent a què puc fer per a vosaltres.
Bé, que tingueu un bon cap de setmana i reflexioneu sobre tot plegat.
Una abraçada.

Què us sembla? Vinga, feu-me les aportacions que sempre em feu i que tant em serveixen. La vida és llarga i dura... no, no ho diré... jejejeje. Els que em coneixeu ja sabeu la segona part d'aquesta frase. Espero els vostres comentaris.

9 comentaris:

  1. Amic Pol,

    Mostrar les teves emocions davant dels "teus" no deixa de ser un acte de gallardia, valentia i amistat. Estic orgullós de considerar-me amic teu, sense "peros". La grandesa de les persones es medeix pels seus actes i perque no disimula les seves emocions.
    Ho estàs passant malament, però tot s'acaba. El gran subnormal està passejant la figura "altiva" del bajorelieve egipcio d'Akenaton IV per la bonica localitat de mollet del Vallès. Només falta que la barragana l'ajudi a fer fotocòpies mentre li fa una felació sota la taula.
    No defalleixis, amic i un cop s'aclareixi el panorama, sigues contundent i inflexible, "Sin Perdón" com Clint Eastwood, i destrueix-lis la vida com han intentat i intenten fer-ho amb tu.

    Petonets

    ResponElimina
  2. No me digas que has tenido un momento de debilidad. Dos opciones:o te estás haciendo viejo, o te estás amariconando. Creo que es la primera. De la segunda puedo dar fé que no es así. Oye, tu y yo hemos vivido experiencias muy al límite y nunca fallaste. Yo creo que se te han juntado muchas cosas y que necesitabas una válvula de escape. Vale, ahora ya te has liberado. Ahora a por ellos. Sin piedad y sin perdon, como siempre, pero con cabeza, pensando las cosas.
    Piensa que el tiempo juega a tu favor y el momento de sublimación de este asunto ya ha pasado. Ahora ya va de bajada.
    Piensa en el juramento que hicimos hace años. Tu vida no es tuya y, por tanto, no tienes que temer por ella.
    Por cierto, el "huevo duro" ¿es aquel del que nos hablaste?. Parece un tio majo. Ya lo conoceremos un dia.
    Bueno, amigo y compañero, un abrazo.

    ResponElimina
  3. Hey, Exorcista. Què m'he perdut?. Marxo un anyet i, quan torno, em trobo aquest pastel. M'ha dit l'Islero que has tingut alguna moguda. Bé, no et preocupis. Jo ara he d'estar de quarantena i tindré tot el temps del món. Si et puc ajudar en alguna cosa, només m'ho has de dir. Pels vells temps.
    També és veritat que em vas ensenyar molt bé l'ofici, cosa que t'agraeixo. En aquell moment em va semblar que em putejaves molt però, passat el temps, he descobert que només volies salvar-me la vida.
    M'he llegit una mica de passada el teu bloc i penso que t'he de donar un cop de mà. Jo he obert un bloc i m'he fet seguidor d'aquest teu. Ja anirem parlant, però vull que sàpigues que et donaré els cops de mà que calgui. Així no em rovellaré durant la quarantena.
    Una abraçada ben forta Exorcista.

    ResponElimina
  4. Hola dolcet.
    El dimecres no ens vàrem poder veure. Ja et vaig dir que estava a València. A sobre, em vaig deixar el mòbil a BCN. Si em truques quedem per un dia. Ara he arribat a casa i he vist els teus missatges. Amb les ganes que tinc que quedem un dia!!!.
    Escolta dolcet: tu aguanta. Un dia o altre això es solucionarà. Segur. Llavors serà el teu moment. Com està el teu pare? La darrera vegada em vas dir que la cosa no anava gaire bé. Espero que ara ja vagi millor.
    Ja parlarem. Un petonàs, dolcet.

    ResponElimina
  5. Benvolgut company,
    fins ara no havia fet cap comentari al teu bloc malgrat en tenia moltes ganes,però ara hi ha una situació que és escandalosa.
    Suposo que ja saps que hi ha una "amiga" teva que està afectada per una Ordre del DOGC de dia 14. En aquesta Ordre, el propi Conseller, fixa la supressió d'un lloc de treball i concreta el dia que s'ha de fer efectiva. Doncs bé, han passat dues setmanes i encara no s'ha donat compliment a l'esmentada Ordre. Qui és el responsable d'aquesta omissió i vulneració de la legalitat vigent? Per quin motiu passa això? Per quin motiu es protegeix i afavoreix a una persona concreta en contra del que preveu la Llei? Per quin motiu, havent canviat substancialment el contingut del nou lloc de treball no es dóna compliment a aquesta Ordre? Potser algú de l'Antic Règim encara continua manipulant els fils?
    D'altra banda has d'estar pendent del que passi amb una altra "amiga" teva. Intentaran "salvar-la" com sigui, malgrat hi ha una Instrucció prou clara que estableix quins són els criteris de "salvació".
    Jo crec que has de mirar amb lupa quina és la seva actuació en ambdós casos i actuar contra aquells que es passen les normes i la legislació per l'arc del triomf. No permetis que continuïn fent el que vulguin i denuncia-ho pública, administrativa i judicialment. Amb tu no han estat de romanços i tu els has de pagar amb la mateixa moneda. De fet, han intentat enfonsar-te per tots els mitjans. No tinguis pietat d'ells. Ells no en tindrien de tu.
    Una salutació, company.

    ResponElimina
  6. Uno de los Mortadelodilluns, 27 d’abril, 2009

    Bona nit Pol,
    Creo que tienes suficiente material para hundir a estos hijos/as de.... hasta las mismísimas calderas del infierno.Por lo que se comenta en Egara,en la población de Mollet estan buscando al perro rabioso que movia la cola y daba la patita a su amo y mordia a quien la perra queria, por cierto, dicen que esta perra esta para montarla, y nadie entiende porque se deja montar por un perro viejo,feo,cansado y con problemas de alitosis.Pobre perro, si el supiera que hay más perros que se montan a "su" perra y que ha compartido con ellos palitos,huesos,y demas utensilios.

    Un consejo para la protagonista:
    Barragana,como estoy seguro que vas a leer muy atentamente este comentario (y en Mollet también),solo quiero decirte, que un poco de dignidad y vete a otra plaza que no sepan quien eres, porque la Base, todos saben a que perro se la chupas y despues te monta.¿Que se siente cuando uno sabe que todo el mundo es consciente que tienes precio?,muy fácil,YO YA ESTOY AHORRANDO!!!.

    Bueno amigo,mucha suerte y te sigo con atención.

    ResponElimina
  7. Estimats amics:
    no puc fer altra cosa que contestar els vostres comentaris. És tard (00:34 h), he de descansar i ho faré d'una manera breu però emocionada.
    Moltes gràcies pel suport personal que em doneu en una època tant difícil professional i, molt més, personalment. És per comentaris com aquests i per l'amistat que em demostreu cada dia que continuo endavant.
    D'altra banda, veig que els personatges del relat desperten passions. Això vol dir que he aconseguit el propòsit de donar-los ànima i que he traslladat a aquesta ànima les febleses i vicis humans.
    Sempre he pensat que era bo penjar els escrits al bloc. D'aquesta manera, us podia fer servir de "conillets d'índies" per veure com seria la reacció del futur lector del llibre i quines coses havia de modificar.
    Aprofito l'ocasió per donar-vos les adreces de dos blocs de dos amics meus:

    www.bloctapat.blogspot.com
    www.llopsolitari.blogspot.com

    Ara s'inicien al món del bloc i m'agradaria que els hi donéssiu suport.
    Moltes gràcies a tots i una abraçada.

    ResponElimina
  8. Hola Exorcista.
    Veig que el tema s'anima. Ja ningú té pèls a la llengua i tothom hi diu la seva. Això és bo i et beneficia. Ara ja molta gent coneix el teu bloc i tindràs més gent que et comenti les teves històries. Per cert, he mirat els dos blocs que recomanes i m'agraden. Espero que les coses encara es desgavellin més en aquesta història. Ara veig que també hi intervé un "tapat". Al final, jo també crearé un personatge per tal que l'incorporis al teu relat. Per cert, el Mortadelo està una mica passat de voltes, no. A mi em recorda a aquell personatge que feia referència en Pol. Paco Porras em penso que es deia, el del SIMCA 1000, crec recordar.
    Bé amic, continua així, que ens fas passar moltes bones estones.

    ResponElimina
  9. UN FANTASMA DEL PASSATdimarts, 28 d’abril, 2009

    Bona nit, senyor.
    Suposo que Cortesà en el seu comentari es refereix a dues "amigues" teves que són ben conegudes. Bé, si són les que jo penso que són, ja estaré emetent per veure com es desenvolupa tot aquest procés en ambdós casos. En relació a les coses estranyes que passen en aquesta casa, també cal esmentar el d'aquella altra "amiga" teva que va estar un munt de temps, uns 7 mesos, desapareguda sense que ningú demanés cap explicació. La van localitzar i ningú li va demanar, tampoc llavors, cap explicació. No deixa de ser curiós tot plegat. Estic per agafar la baixa mèdica, desaparèixer i veure què passa.
    Hi ha molta gent que t'apreciem i sabem que t'ho han fet passar malament de forma gratuïta. No et preocupis, quan arribi el moment, estarem a l'ombra però al teu costat. Ja et proporcionarem tot allò que et calgui. Tingues en compte que, pel que sabem i podem provar, qui més crida és qui més coses té a callar.
    Per cert, avui he llegit el teu relat "XL de dia, Marisol de nit" i és genial. Crec que resumeix molt bé l'esperit i tarannà d'algunes persones.
    Fins llavors, aguanta com fins ara.

    ResponElimina