Una de les coses que costa més és contestar a una persona que no té (o, millor dit, que no pot tenir) un sexe definit (per aquest motiu faré servir el genèric, encara que representi una discriminació i un llenguatge sexista. En aquesta ocasió, és necessari). Aquest és el cas de Tapes, una persona col·laboradora necessària, intrèpida i lleial que m'ajuda i que em dóna idees per a escriure històries, des de fa prop d'un any. Avui aquest article és per a tu, una contestació-homenatge pels serveis prestats durant tot aquest temps. Ja t'ho agraïa a l'article 44, aquell que vaig fer fa uns dies i en el que t'anomenava per primer cop. Un any desprès, fins i tot les ments més retardades o més limitades ja devien suposar que existies i que em feies un gran servei. Només calia posar-te un nom públic.
T'agraeixo que intentis fer-me arribar les teves històries o propostes en hores diürnes o, almenys, menys intempestives. Per escriure un article tampoc cal fer-ho de matinada. Les coses passades, ja han passat i, per tant, no ve de 5 o 6 hores (o 12).
Del que em dius de la data del sopar.... francament, m'és igual. Si posava el 27 de març, hi havia un petit problema: és Sant Rupert i em recorda a aquella excelsa i meravellosa carbassa que era la mascota i premi d'aquell programa familiar (ja no en fan com aquell) que durant moltes temporades televisives va tenir una quota d'audiència (share) insuperable (l'1,2,3... responda otra vez). D'altra banda, si posava el 3 d'abril em quadrava millor amb la setmana Santa i les festivitats que l'hi són inherents. Et val aquesta explicació?. Més val que si, és l'única que et penso donar... és a dir, tu mateix/a. ¿¿¿Dónde está la bolita????. Vinga,... que ja som tots prou grandets!!!.
Dius que si he començat a jugar? Ufff!!!!.... ja fa molt de temps que jugo. El joc (el Gran Joc) és una de les meves grans passions i durant molt de temps ha estat el meu modus vivendi. De fet, el joc és fonamental en tots els aspectes de la vida: en l'amor, en la guerra, en les relacions comercials, en les relacions humanes, ....en totes.
D'altra banda, si, t'aconsello que tornis a llegir aquest article que es diu "El joc del gat i la rata". Ara no recordo si el tinc publicat o l'he guardat com a esborrany..... No ho sé... mira-t'ho. Només tinc enveja d'una cosa teva... ho vius en viu i en directe. Ha de ser genial veure les històries com les veus tu. Un dia d'aquest, t'explicaré un parell de trucs del joc que faran que encara et diverteixis més jugant-lo. Aquests trucs els vaig aprendre fa anys, quan necessitava visualitzar o preveure les situacions i les coses abans que passessin. Et demano que continuïs donant-me idees per a desenvolupar aquesta història o per iniciar-ne de noves. Juga el joc fins el final, o fins que t'avorreixi, llavors no tindrà sentit jugar-hi. De moment, et donaré un consell: tingues sempre una carta amagada a la màniga. Sempre!!!. La vida dóna moltes voltes i sempre s'ha d'estar preparat per a qualsevol contingència. Les històries canvien i evolucionen a mida que les escrius.
Des de l'ombra, em fas un servei impagable. Tens la suficient visió panoràmica de tot plegat i, d'aquesta manera, em dónes una versió molt acurada i pensada dels esdeveniments que conformen els articles.
Per cert, quan siguis gran... bé, ja tens una edat, no vulguis ser com jo. Has de ser tu mateix, amb els teus defectes i virtuts (ja n'aprendràs dels errors, de fet, n'aprendràs més que dels encerts). Si tots fóssim iguals la vida seria molt avorrida i no podríem escriure històries com aquesta.
Fins llavors, una abraçada molt forta. Continua igual.
MISSATGE PER A SENSOR: No desesperis, aviat sabràs quina és aquesta informació que es farà pública sobre un dels personatges. Només em cal que Tapes em confirmi una cosa. Res, poc temps. Només una petita pista: lliga-ho amb el que em deia Islero l'altre dia.
MISSATGE A LA VIUDA NEGRE: Han passat molts dies des del darrer comentari i no m'has dit quina és aquesta cosa que no et puc donar... espero la teva resposta.
MISSATGE A MODEQUAS/ESCAMOT MODEQUA (l'autèntic): fa dies que dorms el son dels justos i que no dius res. Encara estic esperant que em diguis alguna cosa per fer el 18.
Una abraçada a tots.
T'agraeixo que intentis fer-me arribar les teves històries o propostes en hores diürnes o, almenys, menys intempestives. Per escriure un article tampoc cal fer-ho de matinada. Les coses passades, ja han passat i, per tant, no ve de 5 o 6 hores (o 12).
Del que em dius de la data del sopar.... francament, m'és igual. Si posava el 27 de març, hi havia un petit problema: és Sant Rupert i em recorda a aquella excelsa i meravellosa carbassa que era la mascota i premi d'aquell programa familiar (ja no en fan com aquell) que durant moltes temporades televisives va tenir una quota d'audiència (share) insuperable (l'1,2,3... responda otra vez). D'altra banda, si posava el 3 d'abril em quadrava millor amb la setmana Santa i les festivitats que l'hi són inherents. Et val aquesta explicació?. Més val que si, és l'única que et penso donar... és a dir, tu mateix/a. ¿¿¿Dónde está la bolita????. Vinga,... que ja som tots prou grandets!!!.
Dius que si he començat a jugar? Ufff!!!!.... ja fa molt de temps que jugo. El joc (el Gran Joc) és una de les meves grans passions i durant molt de temps ha estat el meu modus vivendi. De fet, el joc és fonamental en tots els aspectes de la vida: en l'amor, en la guerra, en les relacions comercials, en les relacions humanes, ....en totes.
D'altra banda, si, t'aconsello que tornis a llegir aquest article que es diu "El joc del gat i la rata". Ara no recordo si el tinc publicat o l'he guardat com a esborrany..... No ho sé... mira-t'ho. Només tinc enveja d'una cosa teva... ho vius en viu i en directe. Ha de ser genial veure les històries com les veus tu. Un dia d'aquest, t'explicaré un parell de trucs del joc que faran que encara et diverteixis més jugant-lo. Aquests trucs els vaig aprendre fa anys, quan necessitava visualitzar o preveure les situacions i les coses abans que passessin. Et demano que continuïs donant-me idees per a desenvolupar aquesta història o per iniciar-ne de noves. Juga el joc fins el final, o fins que t'avorreixi, llavors no tindrà sentit jugar-hi. De moment, et donaré un consell: tingues sempre una carta amagada a la màniga. Sempre!!!. La vida dóna moltes voltes i sempre s'ha d'estar preparat per a qualsevol contingència. Les històries canvien i evolucionen a mida que les escrius.
Des de l'ombra, em fas un servei impagable. Tens la suficient visió panoràmica de tot plegat i, d'aquesta manera, em dónes una versió molt acurada i pensada dels esdeveniments que conformen els articles.
Per cert, quan siguis gran... bé, ja tens una edat, no vulguis ser com jo. Has de ser tu mateix, amb els teus defectes i virtuts (ja n'aprendràs dels errors, de fet, n'aprendràs més que dels encerts). Si tots fóssim iguals la vida seria molt avorrida i no podríem escriure històries com aquesta.
Fins llavors, una abraçada molt forta. Continua igual.
MISSATGE PER A SENSOR: No desesperis, aviat sabràs quina és aquesta informació que es farà pública sobre un dels personatges. Només em cal que Tapes em confirmi una cosa. Res, poc temps. Només una petita pista: lliga-ho amb el que em deia Islero l'altre dia.
MISSATGE A LA VIUDA NEGRE: Han passat molts dies des del darrer comentari i no m'has dit quina és aquesta cosa que no et puc donar... espero la teva resposta.
MISSATGE A MODEQUAS/ESCAMOT MODEQUA (l'autèntic): fa dies que dorms el son dels justos i que no dius res. Encara estic esperant que em diguis alguna cosa per fer el 18.
Una abraçada a tots.
I la resta què?. Només tens ulls i oïdes per el/la? Tapes. És broma. Escolta, ja té mèrit que algú et passi informació de primera mà sobre situacions i personatges. Si no fos que això és una creació literària, tu ho has repetit en moltes ocasions, creuria que has aconseguit infiltrar un espia a les files enemigues des de fa temps.
ResponEliminaBé, Exorcista, que mengis molta mona i que siguis feliç. Ja et faré alguna aportació però m'has de prometre que també em dedicaràs un article. Jo no vull ser menys.
Un Petó.