dissabte, 16 de maig del 2009

EM TREU LA POLLA DE DINS

Aquí teniu 16 contes que comencen amb la frase "Em treu la polla de dins". Els vàrem escriure un cap de setmana amb una amiga meva que es diu Anna. Obviaré el cognom per raons evidents i per un motiu molt concret: quan vàrem passar aquest cap de setmana junts, ja fa 6 o 7 anys, ella no havia de ser allà (potser no podia ser-hi). Ara ja tant li fa on era aquell cap de setmana i amb qui...
Passats els anys, he recuperat aquests escrits i els he refós. Hem parlat, tot prenent un cafè, i m'ha autoritzat a publicar-los. Jo en sóc coautor i em venia de gust fer-ho, però volia el seu "plàcet". Tots dos encara recordem amb molt d'afecte aquells dies i, quan en parlem, la nostàlgia s'apodera de nosaltres.
Es defineix com "vergonyosa". Bé, si ho diu ella, així serà... Qui sóc jo, pobre mortal, per a contradir-la? En tot cas, va ser un cap de setmana molt ben aprofitat...


Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant amb nosaltres i com de bé ens fem sentir.
Ell s'estira al meu costat i ens abracem, somrient. Ens quedem mirant el sostre, pensant l'un amb l'altre sense dir-nos res. Hi ha una aranya a una cantonada.
- T'estimo - em xiuxiueja a l'orella.
Torno a somriure i l'abraço més fort.
Jo també.
Ens adormim.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant amb nosaltres i com de bé ens fem sentir.
- Merda... - exclama ell, en forma de xiuxiueig.
M'incorporo damunt dels colzes, mirant-lo encuriosida. Té la vista clavada al penis, amb les mans aguantant-se'l i els dits enganxosos.
- Què ha passat?
- Merda, merda, merda - continua repetint. M'apropo per veure el desastre.
- Merda... - li dono la raó.
- Sí, merda - diu, eixugant-se les mans contra la cintura - I ara què fem?
- Però no te n'has adonat mentre ho estàvem fent?
- Jo què sé carinyo... no, no me n'he adonat... I ara què cony fem, eh?
M'estiro de nou al llit, contemplo el sostre. Ell espera silenciosament que jo digui alguna cosa. Hi ha una aranya a una cantonada. Estic cansada.
- No sé, rei... Ja hi pensarem demà, d'acord?
Tanco els ulls. Sé que ell em sacseja intentant despertar-me, però en aquest moment a mi m'és ben igual. Em faig l'adormida. El cap em dóna voltes. Podria ser que en aquest moment, una bona colla d'espermatozoides correguessin com bojos per dins meu. La imatge em fa certa repulsió i m'abraço l'estómac fort amb els braços. Me'ls imagino, recorrent túnels vermellosos i ensangonats.
Obro els ulls. Ell s'ha rendit i ara està estirat al meu costat. Li passo la mà damunt la panxa i em recolzo al seu pit.
- Vaig molt borratxa ara, és igual... no em trobo gaire bé... ja hi anirem demà...
- D'acord...
Em fa un petó al front i fa veure que s'adorm. Jo faig el mateix.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant amb mi mateixa i com de bé em sento.
- Merda... - exclama ell, primer en forma de xiuxiueig.
No li faig cas.
- Merda, merda, merda - diu ara, reiteradament. M'incorporo damunt dels colzes, mirant-lo encuriosida. Té la vista clavada al penis, amb les mans aguantant-se'l i els dits enganxosos.
- Què ha passat, tio?
- Merda, merda, merda - continua repetint. M'apropo per veure el desastre.
- Merda... - li dono la raó.
- Sí, merda - diu, eixugant-se les mans contra la cintura - I ara què fem?
- Però no te n'has adonat mentre follàvem?
- Jo què sé tia... no, no me n'he adonat... I ara què cony fem, eh?
M'estiro de nou al llit, contemplo el sostre. Ell espera silenciosament que jo digui alguna cosa. Hi ha una aranya a una cantonada. M'assec altra vegada damunt del llit. Ell s'ha estirat i em mira.
- No sé, tio... Quina puta merda... Però... tio, jo què sé... És que què fotem? Urgències, o alguna cosa? - giro el cap per veure'l.
- Ara? D'urgències? - em pregunta, mig incrèdul.
- Sí, no? Com més aviat millor...
- Però ara és molt tard, no et quedaràs pas prenyada així, ja tenim temps, són dos dies em sembla, no? Per prendre't la pastilla aquella... - intenta convèncer-me.
- Sí, potser tens raó, no sé... - i ho fa.
- Sí dona, no pateixis, ja t'acompanyaré, si així m'has de deixar dormir en pau...
Imbècil. Em sento com una nosa i vull dir-li que no és culpa meva, que s'hagi petat el condó i m'ho hagi vessat tot per dins, com una escopinada.
- No cal que vinguis, què més dóna - m'estiro al llit d'esquenes a ell. El cap em dóna voltes. He begut massa. M'imagino una colla d'espermatozoides corrent com bojos per dins meu. La imatge em fa certa repulsió i m'abraço l'estómac fort amb els braços. Em sembla que els veig, recorrent túnels vermellosos i ensangonats.
Durant la resta de la nit, faig veure que dormo. Ell, no ho sé.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant amb mi mateixa i com em sento.
Ell no ha dit res, s'ha tret el condó, li ha fet un nus i l'ha tirat pel terra. S'asseu damunt del llit, es posa els calçotets, que són a la punta d'aquest, els pantalons, damunt la catifa, la samarreta, penjada a la cadira de l'escriptori, i els mitjons, un entre els llibres de damunt la taula, l'altre al pom de la porta.
- On he deixat les sabates? - em pregunta.
- No ho sé... deuen estar per fora.
S'alça i obre la porta. Efectivament, a l'altra banda de porta hi ha les sabates. Amb elles a les mans, torna al llit, s'asseu a la vora i es calça.
Es gira un moment cap a mi, que li he estat seguint els passos.
- Eh... tia, ha estat molt bé, però jo... jo haig de marxar ara. Ja et trucaré o així... val? Tinc el teu mòbil, oi?
- Sí... - de fet crec que no, però m'és igual.
- Bé, doncs res... ja ens veurem.
S'atura un moment a la porta, ens mirem i al cap d'una estona d'indecisió, se m'acosta i em fa un petó ràpid als llavis. Ajusta la porta de l'habitació i un moment després, sento la porta del pis que es tanca.
M'adormo mentre penso: així doncs... era això, follar.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant en altres coses.
Ell s'estira al meu costat, en la mateixa posició que jo. Gira el cap per veure'm. No es mou durant una estona i segueix mirant-me.
- Què? - li dic finalment.
- I doncs? - em pregunta.
- I doncs què?
- Que... i doncs? - repeteix.
- Ah... bé, molt bé - intento sonar convençuda.
- Segur? - insisteix, temorós.
Em quedo muda, amb la vista clavada al sostre, pensant la resposta. A una cantonada hi ha una aranya. Ell s'impacienta.
- Sí home, sí. Per ser la teva primera vegada, no està malament.
No sembla agradar-li gaire, la resposta.
- Ja veuràs com... com a la següent ho faré millor.
- Segur que sí - li responc tendrament i li regalo un somriure. Estic cansada, tinc son. Li faig un petó als llavis, una carícia a la galta i l'abraço. Sento com em passa els dits entre el cabell.
M'adormo. Ell no.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant en ara i com representa que em sento.
Ell s'estira al meu costat i em mira. M'acarona una galta.
- Com estàs? - em pregunta.
M'arronso d'espatlles, o això intento fer, des del llit estant.
- Que no t'ha agradat? - torna a preguntar.
- Sí, no és això... m'ha fet una mica de mal... encara me'n fa...
M'acosta el dit entre els plecs dels llavis, mentre amb un somriure de nen trapella, diu:
- Jo t'ho curaré.
Se m'escapa mitja rialleta, però li faig treure la mà.
- No siguis tonto - li dic.
Ell em torna la rialla i em fa un petó als llavis.
- Segur, que estàs bé?
Somric, tranquil·litzadora.
- Sí... vaig un moment al lavabo però... per rentar-me una mica i així...
Vaig fins el lavabo i m'assec a la tassa. M'eixugo amb paper higiènic, hi ha una mica de sang, però no és la inundació roja que temia. Em quedo allà asseguda, despullada, mirant la paret del davant. Em sento bé, he fet el gran pas i a més amb ell. I sí, els següents segur que seran millor. I jo també en sabré més. D'això se n'aprèn, com tot. Que guai. Tiro la cadena, m'emmirallo. Vaig tota despentinada i els ulls brillants. Que bonica que sóc.
Torno a l'habitació, me'l miro. Ell també és bonic. Preciós, és.
M'estiro al seu costat i ell, quan sent el meu moviment, em passa un braç per darrere el coll, deixant que li posi el cap damunt l'espatlla.
- Millor, ara?
- Sí.
Ens fem un altre petó als llavis i ens adormim, ben abraçats.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant en el passat i penedint-me del present.
El seu rostre, el que enyorava, està a pocs centímetres del meu. Em giro per mirar-me'l. Ell també m'està mirant. Ens mirem, doncs, encara sospirant, sense atrevir-nos a afegir res.
Torno a girar la cara cap al sostre. Els dos esperem que algú digui alguna cosa. Hi ha una aranya a una cantonada. Els dos la veiem. Sento com m'agafa la mà.
- No ho hauríem d'haver fet... - m'atreveixo a dir, sense gosar mirar-lo.
- No, potser no... - respon ell, sense apartar els ulls de l'animal que penja de la teranyina.
- És que.... -intento continuar - És que ja ho vam intentar, i això nostre...
- Això nostre no funciona - m'acaba la frase. No suportava, que m'acabés les frases. Sobretot quan deia el que jo anava a dir.
- És una estupidesa, tornar-ho a provar. Només ens faríem mal.
- Tens raó.
- No tornarà a passar.
- No.
Ens quedem en silenci, immòbils, estirats l'un al costat de l'altre. No afegim res més. Hem quedat que no, que mai més.
Ens adormim, panxa enlaire, i amb les mans agafades.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant com de bé em fa sentir.
S'estira al meu costat i es recolza damunt del colze, per mirar-me. Li somric.
- T'ha agradat? - em pregunta, endreçant la joguina a un calaix.
Assenteixo, mentre continuo somrient, amb els ulls entreoberts. Entre les parpelles, intueixo una aranya a una cantonada i em sembla que em pica l'ullet.
- No sabia com aniria, això del consolador - diu, passant-me un dit entre els pits.
- Bé, molt bé... - sospiro.
- Ho podem fer servir un altre dia, no?
- Sí...
- I tu me'l poses a mi.
Em sorprenc un moment. Creia que no li agradava, la penetració. De fet, tampoc m'ho havia plantejat. Pensava que li faria angúnia, no sé perquè. Però bé, es pot provar, és clar.
Ens abracem, i m'adormo, amb el cap recolzat entre els seus pits.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant com d'incòmode era la postura, i en les agulletes que tindré demà.
Li trec la cama de darrere el coll, ell s'aparta i aprofito per estirar l'altra cama, que feia una bona estona que tenia doblegada contra el seu pit.
- T'he fet mal al coll? - li pregunto.
- Una mica - em diu, mentre s'hi fa fregues amb una mà.
- Em sap greu...
- No passa res - intenta tranquil·litzar-me i el fa cruixir cap a un costat i cap a l'altre.
Me'l quedo mirant. Me'l sé de memòria. De dalt a baix, de dreta a esquerra, de davant a darrere. A la paret que té a l'esquena, una aranya s'enfila fins al seu raconet de la cantonada.
- Com es deia, la d'avui?
- "El cavall que agita les potes".
- I demà, quina toca?
Obre el llibret, dibuixa una creu sobre la descripció del "cavall que agita les potes", i fa un cop d'ull a la pàgina que ve a continuació.
- "Calçat del mitjó" - diu.
Sospiro, assentint, amb mandra i avorriment.
M'adormo, com sempre.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, gemegant i pensant si estic fent el soroll correcte o si se m'ha escapat massa intens.
Ell se'n va un moment, diu que té set. Mentrestant, m'embolico amb un barnús, i aprofito per donar quatre passos per l'habitació, per estirar les cames. Torna, amb un refresc a la mà, i s'asseu al llit, mentre l'obre.
- Em deixa la gola seca, tot plegat - em diu, mirant enlaire mentre s'apropa la llauna als llavis.
Li somric, tot assentint. La nou del coll se li mou amunt i avall, ajudant al líquid a baixar. Quina imatge més grotesca. Amunt i avall, amunt i avall, gloc-gloc-gloc-gloc. No puc deixar de mirar-li, però. Que pari de beure, siusplau. Siusplau. M'està fotent nerviosa, la nou dels collons.
- Dóna-me'n un glop - li demano, per evitar que se li mogui més.
M'atansa el refresc, i just quan li prenc de les mans, ens diuen que ens col·loquem en posició. Deixo la llauna i el barnús als peus del llit, que no l'agafi la càmera i vaig fins a la taula del costat. Recolzo mig cos damunt d'ella, donant-li l'esquena al noi, que m'agafa per la cintura, fa punteria, inclina el cap enrera i em torna a posar i a treure el penis. Començo a gemegar i cada cop que em penetra, m'imagino que és aquella nou del coll, amunt i avall. M'agafa angúnia, però em mossego als llavis i segueixo.
A la nit, m'adormo somiant amb la nou, amunt i avall, amunt i avall.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls oberts, silenciosa i intentant no pensar ni sentir res.
Ell m'ha escopit dins i se'l veu més relaxat. Com sempre, ho hem fet tapats amb els llençols i amb una llum molt tènue. Ara però, s'aixeca per acostar-se a les cortines, nuu, i les obre de bat a bat. La llum de la lluna entra i cau damunt del llit. Se m'apropa i amb delicadesa, aparta els llençols i em deixa al descobert. Se'm queda mirant, satisfet.
- Que bella ets - diu, i afegeix - Ara vinc.
Llavors, surt un moment de l'habitació i jo m'incorporo, recolzant-me als coixins i cargolant-me el cabell a un dit. Espero, examinant els raconets del sostre i les sanefes que decoren les parets.
Al cap d'una estona torna amb un paquetet a la mà. Me'l deixa damunt l'estómac i aprofita per acariciar-me el melic i la pell tensa que l'envolta. Desfaig el llacet, trec el paper daurat, obro la caixeta i a dins, m'hi trobo un collaret de perles.
- És preciós - li dic, agafant-li la mà i prement-la fort entre les meves.
- És fet amb les perles de suor que regalimes quan fem l'amor.
I m'imagino al vell, recollint-me la suor, goteta per goteta, mentre em penetra amb el seu penis arrugat. Em venen ganes de vomitar. Li somric.
- T'estimo.
Em somriu. M'agafa la cara i em fa un petó a la galta, visiblement emocionat. Es posa al meu costat i ens tapa als dos amb els llençols.
I m'adormo, amb la mà agafada al collaret i el vell embolicant-me el cos.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic tirada panxa enlaire, amb els ulls oberts, sense esma per deixar anar un crit, i pensant amb aquell fill de puta i com em sento.
Tinc els canells clavats al terra, aguantats per les mans de l'home, més fortes que les meves. Surt de sobre meu, m'allibera i voldria esgarrapar-lo, donar-li patades, mossegar-lo, però no em sento amb prou força i intento escopir-li a la cara. Em falta decisió i una mica de saliva em va parar a la barbeta i em regalima pel coll. Intento eixugar-me amb el revers de la mà i la saliva queda barrejada amb el fang del terra. Ell em mira des de dalt, mentre es corda la bragueta i el cinturó. Em posa un peu a la cintura i m'empeny cap a un costat, fent oscil·lar el meu cos. Indefensa, només puc fer que mirar-lo espantada, intentant incorporar-me damunt dels colzes, però rellisco i torno a rebotre contra el terra. Diria que somriu, però porta la cara tapada. Acosta el peu al meu cap, i m'hi dóna una patada. El cap em cau de nou entre el suc que regalima d'uns contenidors, embrutant-me el cabell, i em quedo mig atontada, el temps just perquè ell fugi.
Durant els dies següents, no dormo. Aquell cabró, sí.

***

Em treu la polla de dins. Jo estic de genolls al terra, damunt la catifa, perquè les rajoles de l'habitació estan fredes. Em llepo els llavis. Em passo la llengua pel paladar. Ell somriu, sembla satisfet.
- Què t'ha semblat?
Esbufega, mirant-me des de dalt. Es deixa caure damunt del llit.
- De puta mare, tia... quina mamada... collons...
El miro maliciosament. Ara vull jo el meu premi. Em faig un lloc damunt del matalàs i m'obro de cames.
- Va, llegeix-me una mica els llavis - li dic, assenyalant-me el sexe amb un cop de cap.
- Com? - pregunta, mentre s'aixeca per apujar-se els calçotets.
- Que ara et toca a tu menjar-me el cony - responc, intentant-li deixar més clar. No està per subtileses, sembla.
Em mira. No se'l veu gaire decidit. Té els calçotets a mig pujar, amb el penis mal endreçat.
- Aquest no era el tracte - m'engega.
- El tracte, quin tracte?
- No sé tia, el tracte... quedem, me la xupes, si vols follem i tal... però jo... això de menjar conys... no sé tia, que no em mola gaire. És... no sé, poc higiènic.
Que què? Estic sentint bé el que em diu aquest? Quan li he dit si volia fer sexe oral què es pensava, que ens diríem frases guarres?
- Que què? Poc higiènic? Però què vols dir, escolta que vaig neta eh! I mira nen, perquè ho sàpigues, m'acabo de posar la teva polla sencera dins la boca i tenia un regust a ranci, que que que els teus ous no sé com encara no han fotut el camp!
- Eh, va, tia, no t'exaltis, jo només... jo què sé... que no em mola, llepar conys. Si vols cardem i així... - diu, mentre es torna a baixar els calçotets. S'agafa el penis amb la mà i se'l mira, distret.
Tanco les cames, que fins al moment encara s'havien estat insinuant. No vull follar ara, no em ve de gust, i menys amb la seva puta polla rància. Quin tio més patètic, amb els pantalons a baix dels peus i els calçotets a l'altura dels genolls.
- No, no vull follar.
Agafo la seva samarreta i l'hi tiro.
- Té, ja pots marxar.
L'agafa al vol.
- Va, collons, no t'emprenyis.
La meva mirada li diu tot.
- D'acord d'acord... ja me'n vaig... Quedem un altre dia, oi? - em pregunta, pujant-se els calçotets i els pantalons.
La meva mirada, continua xerrant més del que jo seria capaç.
- Val, tranquil·la... Au, ja ens veurem doncs....
I m'adormo. Així, tal qual.

***

Em treu la polla de dins. Jo em giro i m'assec al seient, amb els ulls clavats a un arbre i pensant en quant cobraré pel polvo.
Mentrestant, ell es corda els pantalons i rodeja el cotxe per anar al seient de davant. De la guantera, en treu uns quants bitllets. Se'm torna a acostar, mentre jo em poso les calces i m'arreglo la faldilla i l'escot.
- M'encanta, follar-vos per darrere - em diu, i em dóna els diners.
No m'esforço ni a somriure-li. Ell es queda dret al meu costat, mirant-me amb uns ulls poc expressius. Agafo el bolso del seient de darrere i hi guardo els bitllets. Sempre em dóna euros de més, com una mena de propina. Trec el pintallavis i el maquillatge per la cara. M'acosto al mirall retrovisor de la dreta i fent ganyotes, intento donar coherència al meu rostre. M'arreglo el cabell amb els dits.
- Quants te'n folles, al dia? - em pregunta.
Ell continua palplantat, seguint els meus moviments com si fos idiota. El miro de dalt a baix. Ens despreciem i necessitem en el mateix grau.
- Uns quants.
Finalment, m'apropa amb el cotxe fins al punt exacte de carretera on ens hem trobat. Després de quatre paraules més o menys cordials, ell se'n va, direcció casa seva, a dormir amb la dona.
Jo no dormo. M'espera una nit molt llarga.

***

Em treu la polla de dins. Jo agafo les calces, que ballen damunt del penjador, i me les poso per sota la faldilla.
Escolto darrere la porta. Quan em disposo a obrir-la, ell m'estira de la mà i m'acosta els llavis a l'orella.
- Per què no vas sense calces?... - em diu amb un to insinuant.
Sacsejo el cap.
- Com vols que vagi sense calces i amb faldilla?
Ell no em deixa anar de la mà i insisteix.
- Va... ningú ho sabria, només tu... i jo - afegeix, amb veu més greu. Un calfred em recorre. Costa, resistir-s'hi.
- No, no...
Em rodeja per la cintura i m'apropa a ell. Baixa les mans, amb la sana intenció de tornar-me-les a treure. Tot i que se'm fa difícil, me'n separo.
- No, aquí no, va...
Fa el mandrós, ronroneja i es fa el desil·lusionat
- Va... si ho acabem de fer...
Ja ha aconseguit el que volia i les calces estan a l'altura dels meus genolls. Em repenja contra la porta, i m'ajuda a acabar de treure-me-les.
- Que no toquin a terra - puc dir, quan aparta un moment els seus llavis dels meus.
- No pateixis... - respon, mentre les penja altra vegada al penjador, a tocar del meu bolso.
Passa les mans per sota la faldilla, m'acaricia el cony mentre jo li descordo, altra vegada, els pantalons.
Tenim un condó apunt quan algú pica a l'altra banda de porta. Ens aturem, una cara arran de l'altra. Tornen a picar.
- Que hi ha algú?
Els cops a la porta, fan trontollar el penjador que hi ha clavat. Les calces, mal aguantades, cauen a terra, barrejant-se amb l'aigua bruta que hi ha sempre als terres dels lavabos públics. A l'altre costat, la veu d'abans, diu:
- Ui... perdó...
Més tard, a la nit, em poso al llit, i m'adormo, avergonyida.

***

Em trec el consolador de dins. Estic ajaguda panxa enlaire, amb els ulls tancats, esbufegant i pensant amb mi mateixa i com de bé em sento.
L'aranya em pica l'ullet, des de la cantonada. No se'n perd ni una.
I m'adormo, satisfeta.

A l'Anna, amb qui vaig viure moments meravellosos, no necessàriament en les circumstàncies dels contes, compartint varies passions, una d'elles l'escriptura... Fa uns dies, ens vàrem retrobar per parlar d'aquests contes i en vàrem escriure uns quants més...

1 comentari:

  1. Força bo el blog, de debò... tot i que suposo que ja t'ho deuen haver dit moltes vegades, en el meu descàrrec que consti que no sóc massa bon crític...

    ResponElimina