dissabte, 29 d’octubre del 2011

DARRERES REFLEXIONS

S'acaba el dia i no voldria privar a ningú del plaer d'escoltar aquesta meravellosa cançó. Tampoc és que hagi de passar a la història de la cançó, però és graciosa i està força bé, que és el que jo espero d'una cançó.
Avui canvien l'hora -s'endarrereix una hora a les 3 de la matinada-, segons diuen, per estalviar energia. Ho dubto, però si s'ha de seguir la veta, doncs es segueix. Darrerament, ja no vull entrar en contradicció. N'estic massa cansat (fart). Ara ja estic a disposat a deixar que tothom tingui raó, a deixar que tothom s'escorni contra la paret malgrat jo ho vegi a venir i pugui evitar-ho. No hi ha res pitjor que intentar ajudar a qui no vol que l'ajudis. No ho faig, com algú podria suposar -i d'altres fer constantment- per ànsia compulsiva d'imitació dels animals reptadors o per un intent desesperat de ser el millor adulador -sense cap dignitat- del món. Només ho faig per la passivitat, indiferència i passotisme al que m'han avocat.
Ara em ficaré al "sobre" i intentaré desconnectar-me durant unes hores de tot aquest cúmul de despropòsits. Demà tinc força coses per escriure i també he d'acabar de posar a punt la meva nova "joguina". Dilluns serà un dia de transició i dimarts he deixar acabades moltes més coses. A finals-principis de mes és quan més s'intensifiquen els compromisos -alguns per haver-los deixat al calaix fins a darrera hora, ho confesso- i és el període en el que vaig més curt de temps. Potser a partir d'ara, tindré més temps per les meves coses. 
Demà, més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada